Y Sagittarii
Y Sagittarii | |
---|---|
Tipus | estrella variable i variable cefeida clàssica |
Tipus espectral (estel) | F8II[1] |
Constel·lació | Sagitari |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 0,488 kpc [2] |
Magnitud aparent (V) | 5,75 (banda V)[3] |
Temperatura efectiva | 5.605 K[4] 5.733 K[4] |
Paral·laxi | 2,64 mas[5] |
Moviment propi (declinació) | −8,034 mas/a [6] |
Moviment propi (ascensió recta) | −3,19 mas/a [6] |
Velocitat de rotació estel·lar | 18 km/s[7] |
Velocitat radial | −3,14 km/s[6] |
Gravetat superficial equatorial | 45 cm/s²[4] |
Ascensió recta (α) | 18h 21m 22.9864s[5] |
Declinació (δ) | -19° 8' 23.9982''[5] |
Metal·licitat | 0,04[4] 0,11[4] |
Edat estimada | 330 milions d'anys |
Catàlegs astronòmics | |
HD 168608 (Henry Draper Catalogue) HIP 89968 (Catàleg Hipparcos) HR 6863 (Catàleg d'Estrelles Brillants) IRAS 18184-1853 (IRAS) SAO 161376 (Catàleg SAO) 2MASS J18212299-1851360 (2MASS) GSC 06273-00200 (GSC) PLX 4210 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) AAVSO 1815-18 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables) BD-18 4926 (Bonner Durchmusterung) GC 25038 (Catàleg General de Boss) GCRV 10820 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 89968 (Hipparcos Input Catalogue) PPM 234421 (Catàleg d'estrelles PPM) ROT 2588 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels) TD1 22196 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) TYC 6273-200-1 (Catàleg Tycho) Y Sgr (Catàleg General d'Estrelles Variables) YZ 108 7642 (YZ) uvby98 100168608 V (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) PLX 4210.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) uvby98 100168608 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) WEB 15367 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 4096107909387492992 (Gaia Data Release 2) |
Y Sagittarii' (Y Sgr / HD 168608 / HR 6863) és un estel variable a la constel·lació del Sagitari.[8] És una variable cefeida de magnitud aparent mitjana +5,77, la tercera més brillant en aquesta constel·lació després d'X Sagittarii i W Sagittarii. La mesura de la seva paral·laxi mitjançant el Telescopi Espacial Hubble situa a Y Sagittarii a 1.530 anys llum de distància del sistema solar.[9]
La lluentor d'Y Sagittarii oscil·la entre una magnitud aparent de +5,25 a +6,24 en un període de 5,7736 dies. De tipus espectral mitjà F8II, la seva temperatura efectiva és de 5.370 K. Té un radi 50 vegades més gran que el radi solar i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 16 km/s.[8][10][11] Posseeix una massa estimada 6 vegades major que la del Sol.[10] El seu contingut metàl·lic és similar al solar, amb un índex de metal·licitat [Fe/H] = +0,05.[12] En d'altres metalls avaluats, mostren certa sobreabundància de coure, zinc, itri i sodi; el nivell d'aquest últim element és gairebé el doble que en el Sol ([Na/H] = +0,27).[13]
Existeix evidència que Y Sagittarii pot constituir un estel binari espectroscòpic. S'ha suggerit un període orbital per al sistema de l'ordre de 10.000 - 12.000 dies; no obstant això, posteriors estudis que assumeixen una excentricitat zero per a l'òrbita, no han pogut trobar una solució orbital convincent.[14][12]
Vegeu també
Referències
- ↑ Afirmat a: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol.4. Autor: Nancy Houk. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1988.
- ↑ Wolfgang Gieren «The distribution of the elements in the Galactic disk. II. Azimuthal and radial variation in abundances from Cepheids». Astronomical Journal, 2011, pàg. 51. DOI: 10.1088/0004-6256/142/2/51.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Barium abundances in Cepheids» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2013, pàg. 3252–3261. DOI: 10.1093/MNRAS/STS270.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
- ↑ 8,0 8,1 «Y Sagittarii» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 24 maig 2021].
- ↑ Benedict, G. Fritz; McArthur, Barbara E.; Feast, Michael W.; Barnes, Thomas G.; Harrison, Thomas E.; Patterson, Richard J.; Menzies, John W.; Bean, Jacob L.; Freedman, Wendy L. «Hubble Space Telescope Fine Guidance Sensor Parallaxes of Galactic Cepheid Variable Stars: Period-Luminosity Relations». The Astronomical Journal. pp. 1810-1827.
- ↑ 10,0 10,1 Neilson, Hilding R.; Lester, John B. «On the Enhancement of Mass Loss in Cepheids Due to Radial Pulsation». The Astrophysical Journal. pp. 569-587.
- ↑ Nardetto, N.; Mourard, D.; Kervella, P.; Mathias, Ph.; Mérand, A.; Bersier, D. «High resolution spectroscopy for Cepheids distance determination. I. Line asymmetry». Astronomy and Astrophysics. pp. 309-319.
- ↑ 12,0 12,1 Groenewegen, M. A. T. «Baade-Wesselink distances and the effect of metallicity in classical cepheids». Astronomy and Astrophysics. pp. 25-35.
- ↑ Luck, R. E.; Andrievsky, S. M.; Kovtyukh, V. V.; Gieren, W.; Graczyk, D. «The Distribution of the Elements in the Galactic Disk. II. Azimuthal and Radial Variation in Abundances from Cepheids». The Astronomical Journal. 51.
- ↑ Szabados, L. «Period changes of bright southern Cepheids». Communications of the Konkoly Observatory. pp. 1-85.