Messier 22
Messier 22 | |
---|---|
Tipus | cúmul globular i font astrofísica de rajos X |
Tipus espectral (estel) | VII |
Descobert per | Johann Abraham Ihle |
Data de descobriment | 26 agost 1665 |
Constel·lació | Sagitari |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 0,003 Mpc [1] |
Radi | 50 a. ll. |
Magnitud absoluta | −8,5[2] |
Magnitud aparent (V) | 6,17 (banda V)[2] |
Diàmetre angular | 32 ′ |
Moviment propi (declinació) | −3,59 mas/a [3] |
Moviment propi (ascensió recta) | 4,72 mas/a [3] |
Velocitat radial | −146,3 km/s[2] |
Ascensió recta (α) | 18h 36m 23.94s[4] |
Declinació (δ) | -24° 5' 42.9''[4] |
Metal·licitat | −1,95[5] |
Edat estimada | 12.000.000.000 anys[6] |
Part de | Via Làctia |
Catàlegs astronòmics | |
NGC | 6656 |
HD 171560 (Henry Draper Catalogue) NGC 6656 (New General Catalogue) M 22 (Catàleg Messier) Melotte 208 (Catàleg Melotte) GCRV 6244 E (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) CD-24 14516 (Córdoba Durchmusterung) GCRV 11055 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) C 1833-239 (Catàleg Caldwell) GCl 99 (Catalogue of star clusters and associations + supplements) [KPS2012] MWSC 2961 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes) |
Messier 22 (M22 o NGC 6656) és un cúmul globular en la constel·lació de Sagitari. Va ser descobert Abraham Ihle el 1665 i inclòs per Charles Messier en el seu catàleg en 1764.
M22 és un dels cúmuls d'estrelles més propers a la Terra, amb una distància d'aproximadament 10,400 anys llum. El que fa que cobreixi una regió del cel de 29 minuts d'arc, és a dir, aproximadament la mateixa àrea que cobreix la lluna. Conté al voltant de 100.000 estrelles de les que 32 són estrelles variables.
Nebulosa planetària
Aquest és un dels quatre cúmuls coneguts que conté una nebulosa planetària. Va descoberta pel satèl·lit IRAS el 1986 i duu el nom de IRAS 18333-2357. L'estrella principal de la nebulosa és una estrella blava d'una edat d'aproximadament 6.000 anys. Els altres cúmuls amb nebuloses planetàries són M15, NGC 6441 i Palomar 6.
Observació
En bones condicions atmosfèriques és observable a ull nu.Amb binoculars es poden resoldre algunes estrelles. Amb un telescopi de 200 mm de diàmetre la visió és espectacular. Per tal d'observar la nebulosa planetària caldrà un telescopi de 300 mm amb filtre UHC.
Forats negres
El telescopi Very Large Array ha observat dos forats negres d'entre 10 i 20 masses solars dins del cúmul globular, l'observació ha estat corroborada posteriorment per l'Observatori de raigs X Chandra el 2012.[7]
Enllaços externs
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) |
- SEDS (anglès)
- Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)
Referències
- ↑ Lee Spitler «Uniting old stellar systems: from globular clusters to giant ellipticals» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2008, pàg. 1924–1936. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2008.13739.X.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 William E. Harris «A catalog of parameters for globular clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomical Journal, 1996, pàg. 1487. DOI: 10.1086/118116.
- ↑ 3,0 3,1 Ralf-Dieter Scholz «Global survey of star clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, octubre 2013, pàg. 53–53. DOI: 10.1051/0004-6361/201322302.
- ↑ 4,0 4,1 «The ACS survey of galactic globular clusters. X. New determinations of centers for 65 clusters» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 09-11-2010, pàg. 1830–1837. DOI: 10.1088/0004-6256/140/6/1830.
- ↑ «Insights into pre-enrichment of star clusters and self-enrichment of dwarf galaxies from their intrinsic metallicity dispersions» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 15-11-2012, pàg. 183. DOI: 10.1088/0004-6256/144/6/183.
- ↑ URL de la referència: https://dx.doi.org/10.1086%2F338041.
- ↑ «Hallados por primerza vez dos agujeros negros juntos», 05-10-2012.(castellà)