Núria Aramon

Núria Aramon
Información personal
Nombre de nacimiento Núria Aramon Stein Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacimiento 1940 Ver y modificar los datos en Wikidata
Fallecimiento 12 de abril de 2020 Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidad Española
Familia
Padre Ramon Aramon Ver y modificar los datos en Wikidata
Cónyuge Josep Maria Muntaner i Pasqual Ver y modificar los datos en Wikidata
Educación
Educada en Estudis Universitaris Catalans Ver y modificar los datos en Wikidata
Información profesional
Ocupación Filóloga y traductora Ver y modificar los datos en Wikidata
Empleador Instituto de Estudios Catalanes Ver y modificar los datos en Wikidata
[editar datos en Wikidata]

Núria Aramon i Stein (1940 - 12 de abril de 2020)[1]​ fue una filóloga y traductora catalana, hija de Ramon Aramon i Sierra y Hilde Stein.[2]

Fue alumna de literatura de los Estudios Universitarios Catalanes.[3]​ Formó parte del primer equipo de redacción de la Gran Enciclopèdia Catalana.[4]​ Casada con el economista Josep Maria Muntaner i Pasqual, ha trabajado en varios servicios del Instituto de Estudios Catalanes y fue secretaria de la comisión del centenario de Ramon Aramon i Serra.[5][6]

Falleció el 12 de abril de 2020 a los ochenta años.[1]

Obra publicada

Traducciones
  • El cor del món, de Hans Urs von Balthasar (Edicions 62, 1965) ISBN 84-297-0524-4
  • El gran octubre del 1917 i la literatura contemporània, de György Lukács (Lavinia, 1973) ISBN 84-85099-10-9
  • La ciència i la tècnica com a ideologies, de Jürgen Habermas (L'Estel, 1974) ISBN 84-85104-27-7

Referencias

  1. a b «Institut d'Estudis Catalana». Instituto de Estudios Catalanes. Consultado el 18 de abril de 2020. 
  2. Massot i Muntaner, Josep (2001). «Ramon Aramon i Serra (1907-2000)». Llengua & Literatura ejemplar num.12 (Societat Catalana de Llengua i Literatura). Consultado el 24 de marzo de 2016. 
  3. Massot i Muntaner, Josep (1996). Escriptors i erudits contemporanis. L'Abadia de Montserrat. p. p. 263. ISBN 978-84-7826-717-0. Consultado el 24 de marzo de 2016. 
  4. Balcells y Pujol, 2002, p. 175.
  5. Balcells y Pujol, 2002, p. 239.
  6. Muntaner i Pasqual, Josep M. (III trimestre del 2008). «Crònica d'un desafiament inimaginable». Llengua nacional. Ejemplar núm. 64. Archivado desde el original el 3 de marzo de 2016. Consultado el 24 de marzo de 2016. 

Bibliografía

  • Balcells, Albert; Pujol, Enric (2002). Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans. ISBN 978-84-7283-656-3. 
Control de autoridades
  • Proyectos Wikimedia
  • Wd Datos: Q19301344
  • Identificadores
  • WorldCat
  • VIAF: 3869620
  • ISNI: 000000003236896X
  • LCCN: n84050025
  • Repositorios digitales
  • BVMC: 46427
  • Wd Datos: Q19301344