Viverrinae és la més gran de les quatre subfamílies de la família dels vivèrrids, i engloba les genetes, algunes civetes asiàtiques, i els dos linsangs africans. Està formada per un total de 22 espècies, que representen dues terceres parts del total dels vivèrrids.[1]
La majoria de membres de Viverrinae viuen exclusivament a l'Àfrica, amb l'excepció de la geneta comuna, la qual es troba també a Europa, i les cinc civetes dels gèneres Viverra i Viverricula, les quals viuen a l'Índia i al sud-est asiàtic. Els seus hàbitats favorits són les praderies, les sabanes, les muntanyes i les selves tropicals.
Característiques
Els vivèrrids es troben entre les famílies primitives dels carnívors, amb esquelets molt similars als dels fòssils que daten de l'Eocè, amb fins a 50 milions d'antiguitat. Presenten formes variades, però que generalment recorden els gats. La majoria tenen urpes retràctils o parcialment retràctils, un os al penis (característic de molts mamífers), i una glàndula odorífera anal.
Les mides dels Viverrinae varien dels 33 centímetres i els 650 grams dels linsangs africans fins als 84 centímetres i els 18 quilos de pes de la civeta africana.
Són animals nocturns i, generalment, solitaris, amb una excel·lent oïda i vista. Malgrat pertànyer a l'ordre Carnivora, són omnívors. Com a reflex d'això, les seves dents carnisseres estan relativament subdesenvolupades.[2]
Classificació
Sembla probable que els linsangs africans estiguin estretament relacionats amb la geneta, encara que la col·locació d'aquests grups en relació a les civetes Viverrinae sigui incerta.[1]
↑ 1,01,1Wozencraft, W. C. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 novembre 2005, p. 548-559. ISBN 9780801882210.
↑(anglès)Wozencraft, W. Chris. Macdonald, D.. The Encyclopedia of Mammals. Nova York: Facts on File, 1984, p. 134–135. ISBN 0-87196-871-1.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viverrins
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat salvatge africà (F. lybica) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)