Vincenzo Gioberti
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 abril 1801 Torí (Itàlia) |
Mort | 26 octubre 1852 (51 anys) París |
Causa de mort | accident vascular cerebral |
Sepultura | Cementiri monumental de Torí |
Diputat del Regne de Sardenya | |
30 juliol 1849 – 20 novembre 1849 Legislatura: 3a Legislatura del regne de Sardenya | |
Minister of Public Education of the Kingdom of Sardinia (en) | |
27 març 1849 – 7 maig 1849 ← Carlo Cadorna – Cristoforo Mameli → Membre del gabinet: de Launay Cabinet (en) | |
Minister without portfolio of the Kingdom of Sardinia (en) | |
27 març 1849 – 7 maig 1849 Membre del gabinet: de Launay Cabinet (en) | |
Diputat del Regne de Sardenya | |
1r febrer 1849 – 30 març 1849 Legislatura: 2a Legislatura del regne de Sardenya | |
Primer ministre del Regne de Sardenya | |
16 desembre 1848 – 21 febrer 1849 ← Ettore Perrone di San Martino – Agostino Chiodo → | |
Minister of Foreign Affairs of the Kingdom of Sardinia (en) | |
16 desembre 1848 – 21 febrer 1849 ← Ettore Perrone di San Martino – Agostino Chiodo → Membre del gabinet: Gioberti Cabinet (en) | |
Minister of Public Education of the Kingdom of Sardinia (en) | |
27 juliol 1848 – 15 agost 1848 ← Carlo Bon Compagni di Mombello – Felice Merlo → Membre del gabinet: Casati Cabinet (en) | |
Minister without portfolio of the Kingdom of Sardinia (en) | |
20 juliol 1848 – 4 agost 1848 Membre del gabinet: Balbo Cabinet (en) , Casati Cabinet (en) | |
Diputat del Regne de Sardenya | |
8 maig 1848 – 30 desembre 1848 Legislatura: 1a Legislatura del regne de Sardenya | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Torí |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, escriptor, polític, catedràtic, prevere |
Partit | Dreta Històrica |
Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1844–) Accademia della Crusca |
Vincenzo Gioberti (1801-1853) fou un filòsof i polític de gran influència per a la unificació italiana. Ordenat sacerdot, escrigué diversos tractats demanant l'alliberament d'Itàlia de potències estrangeres, al mateix temps que clamava per una major autoritat papal. Aquesta posició li valgué una condemna a l'exili, temps que aprofità per aprofundir en el coneixement de la filosofia.
Afirmà que només hi ha un ésser que té essència, Déu, creat ex nihilo, mentre que els altres éssers creats per aquesta divinitat tenen solament existència, un pensament que ha estat anomenat ontologisme i que actualitzà el pensament clàssic grec sobre la natura dels cossos i de les idees. El Déu que col·locà al capdamunt de la seva jerarquia d'éssers és el déu catòlic, i d'aquí deduí que la religió havia de tenir un paper central a la vida, com a força de civilització (per això el Papa havia d'assumir el màxim poder terrenal, com a representant humà de la divinitat).
L'home és la criatura que té com a missió participar de la creació, sempre en una posició subordinada. Per aquest motiu la seva vida ha de lligar fe i acció al món, de tal manera que els seus actes contribueixin de manera positiva a l'obra divina. La simple especulació, incloent la filosòfica, no té sentit si no es transforma en aquesta acció vital.
Per les seves idees polítiques assumí càrrecs com a ministre i ambaixador, on intentà plasmar les seves tesis d'uns estats italians sota l'autoritat papal i amb un ideal moral catòlic. Posteriorment atorgà al Piemont el lideratge teòric d'aquests països italians.
Vegeu també
- Cristoforo Negri