Torre del Riu
 |
 | |
| 42° 22′ N, 1° 54′ E / 42.37°N,1.9°E / 42.37; 1.9 | |
BIC: RI-51-0005787
IPAC: 847
| Bé d'interès cultural | |
|---|---|
| Data | 8 novembre 1988 |
| Identificador | RI-51-0005787 |
| Bé cultural d'interès nacional | |
| Tipus | monument històric |
| Codi BCIN | 755-MH |
| Codi BIC | RI-51-0005787 |
| Id. IPAC | 847 |
La Torre del Riu és un antic mas convertit en castell, seguint la moda neomedieval del segle xix, que està situat al municipi d'Alp (Baixa Cerdanya). La Torre d'en Feu de Sabadell és el seu castell germà, ja que eren del mateix propietari, el noble barceloní Josep Nicolau d'Olzina i Ferret de Riusech.
Descripció
És una casa torre amb caràcter de castell romàntic, envoltada per una muralla amb merlets i una torre circular que té accés des dels jardins. La planta és rectangular. És un edifici que té planta baixa i dos pisos. La façana està orientada cap a migdia, i l'entrada està flanquejada per dues torres circulars cobertes amb un alçat conoidal. Hi ha quatre garites als angles de la part superior de l'edifici, totes elles cobertes també amb alçat conoidal. Totes les obertures tenen un tractament historicista, neogòtic, amb finestres coronelles triforades, emmarcades per uns arcs cecs ogivals a sobre dels quals hi ha els escuts heràldics de la successió de la nissaga propietària original, que foren els Pasqual i Cadell. Així veiem els escuts de Morer, Riusech, Olzina, Feu i Ferret. La teulada és a quatre vessants, coberta de pissarra.[1] Té al costat una capella neorromànica inaugurada l'any 1901.
Història
Antiga torre de defensa datada entre els segles xi-xiii, amb una capella romànica adosada del segle xiii. Durant els segles posteriors la torre va esdevenir un mas agrícola amb nombroses modificacions i perdent la seva fesonomia defensiva. Al 1666 la compra el noble barceloní Francesc de Pasqual i Cadell, i des del segle xvii cap endavant, serien els descendents del senyor Pasqual i Cadell els seus propietaris. No seria fins a final del segle xix quan es va restaurar seguint la moda romàntica que hi havia a Europa.
L'any 1896, el seu propietari i descendent directe de Francesc de Pasqual i Cadell, en Josep Nicolau d'Olzina i de Ferret (1841 - 1924), que en els anys 1879-1901 ja havia reformat la Torre d'en Feu, prop de la ciutat de Sabadell, la va transformar en un castell senyorial de tipus francès. El projecte, que hi afegia molts elements fantasiosos, va ser dut a terme pel mestre d'obres Calixte Freixa i Pla entre 1896 i 1907.[1] La capella original del segle XIII fou enderrocada i s'edificà una altra d'estil neorromànica. En el seu interior es donava culte a la Mare de Déu d'Ovella. Aquesta imatge, d'origen romànic, fou destruïda durant la guerra civil, quan el castell fou utilitzat com a sanatori republicà. Actualment es venera una nova imatge que no té res a veure amb l'estil de l'original. Es fa una missa a l'any cada 8 de setembre.
Ha estat declarat Bé cultural d'interès nacional gràcies a ser un dels màxims exponents de l'arquitectura romàntica que tenim a Catalunya, comparable als castells de la Vall del Loire o Neuschwainstein a Babiera, del rei Lluís II.
Referències
