Takeuchiïta
Takeuchiïta | |
---|---|
Fórmula química | Mg₂Mn3+O₂BO₃ |
Epònim | Yoshio Takeuchi |
Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
Classificació | |
Categoria | borats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AB.40 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AB.40 |
Dana | 24.2.6.1 |
Heys | 9.7.8 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 27,5Å; b = 12,61Å; c = 6,04Å; |
Color | negre |
Duresa | 6 |
Lluïssor | submetàl·lica |
Color de la ratlla | marró |
Diafanitat | opaca |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1980-018 |
Any d'aprovació | 1980 |
Símbol | Tké |
Referències | [1] |
La takeuchiïta és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de l'ortopinakiolita. Rep el seu nom del mineralogista japonès Yoshio Takeuchi.
Característiques
La takeuchiïta és un borat de fórmula química Mg₂Mn3+O₂BO₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la takeuchiïta pertany a «06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc.» juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1980 a Långban, al municipi de Filipstad, a la regió de Värmland, Suècia. Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències
- ↑ «Takéuchiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 maig 2017].
Enllaços externs
- Galeria d'imatges