Sorbitol
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 182,079 Da |
Trobat en el tàxon | ésser humà, Vaccinium oxycoccos, Rubus, moixera de guilla, llorer-cirer, Aragoa cundinamarcensis, escheríchia coli, Plantago cretica, Plantago subspathulata, Ascophyllum nodosum, Bifurcaria bifurcata, Bostrychia bispora, Bostrychia calliptera, Bostrychia montagnei, Bostrychia moritziana, Bostrychia radicans, Bostrychia simpliciuscula, Bostrychia tenella, Cajanus cajan, alcaravia, garrofer, cocoter, Crataegus, Cystoseira foeniculacea, Dictyota dichotoma, Fucus serratus, Fucus spiralis, Fucus, espagueti de mar, Inonotus obliquus, Laminaria digitata, Saccharina latissima, Ligustrum robustum, Pomera, Pelvetia canaliculata, Phellinus igniarius, Plantago raoulii, Pleurotus ostreatus, cirerer, prunera de fulla vermella, prunera, cirerer de guineu, gatzerí, aranyoner, Saccorhiza polyschides, Sargassum muticum, Schefflera bodinieri, Bostrychia kelanensis, Halopteris, Stypocaulon, Tetrachondra hamiltonii, vesc, Dalea scandens, Salacia chinensis, Campylanthus salsoloides, Bostrychia intricata, Cannabis sativa, Laminaria saccharina, Caenorhabditis elegans, gira-sol, blat xeixa, Aronia melanocarpa, Heptapleurum bodinieri, Arabidopsis thaliana, Pomera comuna i Theonella swinhoei |
Rol | catàrtic i excipient |
Estructura química | |
Fórmula química | C₆H₁₄O₆ |
SMILES canònic | Model 2D C(C(C(C(C(CO)O)O)O)O)O |
SMILES isomèric | C([C@H]([C@H]([C@@H]([C@H](CO)O)O)O)O)O |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Punt de fusió | 95 °C 99 °C 111 °C |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () |
El sorbitol o glucitol és un poliol o alcohol de sucre descobert pel químic francès Jean Baptiste Boussingault l'any 1872 en les baies de moixera de guilla (Sorbus aucuparia L.).[1]
Aquest compost, la fórmula empírica del qual és C₆H14O₆, s'obté industrialment amb la reducció del monosacàrid més comú, la glucosa.
A la natura, el sorbitol és un dels tres glúcids principals (sacarosa, midó i sorbitol) produïts durant la fotosíntesi a les fulles adultes de certes plantes de les famílies de les rosàcies i les plantaginàcies. Es troba en quantitats apreciables a les algues vermelles i, juntament a la fructosa, la glucosa i la sacarosa, en fruites com ara les peres, les pomes, les cireres o els préssecs.
Ús industrial
El sorbitol és un sòlid higroscòpic que s'empra, a la indústria, d'humectant per a mantenir diversos productes amb un grau d'humitat adequat, així com a font d'alcohol en la fabricació de resines. S'utilitza en l'elaboració d'aliments, fàrmacs i productes químics. Usat també com a condicionador de paper, tèxtil, coles i cosmètics, i d'emulsionant en la fabricació de pastissos i dolços per tal d'impedir que se separin la fase aquosa i la fase grassa d'aquests aliments; finalment, com que posseeix un poder edulcorant, més important, que la sacarosa, s'obté el mateix sabor dolç, amb una quantitat inferior de sorbitol.
Ús com a edulcorant
El sorbitol es fa servir d'edulcorant en els aliments dietètics. És qualificat com a edulcorant nutritiu perquè cada gram del producte conté 2,4 calories, força menys que les 4 de la sacarosa o el midó. És l'edulcorant que contenen generalment els xiclets "sense sucre". Se'l coneix com a E-420.
E-420(i): Sorbitol (estabilitzant, humectant)
E-420(ii): Sorbitol xarop (estabilitzant, humectant)
El sorbitol i la salut
L'organisme humà metabolitza el sorbitol lentament. El sorbitol disposa d'importants avantatges sobre la fructosa: menys valor calòric i el fet que no sigui un sucre. A més, no provoca càries. La ingestió excessiva de sorbitol (més de 50g al dia) pot provocar dolor abdominal lleu i diarrea. En el fetge el pot transformar en glucosa i fructosa.
El sorbitol es produeix en l'interior del cos humà i, si ho fa d'una forma excessiva, pot resultar ser nociu. La retinopatia i la neuropatia diabètica podrien estar relacionades amb la presència d'excessiu sorbitol a les cél·lules dels ulls i dels nervis.
Referències
- ↑ Escobar Gutiérrez A.J. 1995. Photosynthèse, partition du carbone et métabolisme du sorbitol dans les feuilles adultes de pêcher (Prunus persica Batsch). Thèse de Doctorat de l'Université de Poitiers, France.
Viccionari