Soong Ching-ling
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 gener 1893 Shanghai (RP Xina) |
Mort | 29 maig 1981 (88 anys) Pequín (RP Xina) |
Causa de mort | leucèmia |
Sepultura | tomba de Soong Ching-ling |
President honorari de la República Popular de la Xina | |
16 maig 1981 – 29 maig 1981 | |
President del Comitè Permanent de l'Assemblea Popular Nacional | |
6 juliol 1976 – 5 març 1978 ← Zhu De – Ye Jianying → | |
Vicepresident del Comitè Permanent de l'Assemblea Popular Nacional | |
17 gener 1975 – 28 maig 1981 | |
Vicepresident de la República Popular Xinesa | |
27 abril 1959 – 17 gener 1975 ← Zhu De – Ulanhu (en) → | |
Vicepresident del Comitè Nacional de la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès | |
Membre de l'Assemblea Popular Nacional | |
Legislatura: cinquena legislatura de l'Assemblea Popular Nacional de la Xina, quarta legislatura de l'Assemblea Popular Nacional de la Xina | |
Dades personals | |
Residència | República Popular de la Xina |
Formació | McTyeire School (en) Wesleyan College |
Activitat | |
Camp de treball | Drets civils i polítics i política |
Ocupació | política |
Partit | Partit Comunista Xinès Guomindang Revolutionary Committee of the Chinese Kuomintang (en) |
Família | |
Cònjuge | Sun Yat-sen (1915–1925), mort del cònjuge |
Pares | Charlie Soong i Ni Kwei-tseng |
Germans | Soong Ai-ling Soong Mei-ling T. V. Soong Soong Tse-an T. L. Soong |
Premis
| |
Signatura |
Soong Ching-ling (xinès tradicional: 宋慶齡, xinès simplificat: 宋庆龄, pinyin: Sòng Qìnglíng; Xangai, 27 de gener de 1893 – Pequín, 29 de maig de 1981) va ser una política xinesa, segona esposa de Sun Yat-sen, un dels líders de la revolució de 1911 que va establir la República de la Xina. Era membre de la família Soong i, juntament amb les seves germanes, va exercir un paper prominent en la política de la Xina abans de 1949. Se l'ha definit com la "mare de la Xina moderna".[1]
Després de la fundació de la República Popular de la Xina el 1949, va ocupar diversos llocs destacats en el nou govern, entre ells el de vicepresidenta de la Xina. També va viatjar a l'exterior durant la dècada de 1950 representant el país en diverses activitats internacionals. Durant la Revolució Cultural, però, va ser molt criticada.[2] Soong va sobreviure a la Revolució Cultural, però va aparèixer amb menys freqüència després de 1976. Com a presidenta del Comitè Permanent de l'Assemblea Popular Nacional entre 1976 i 1978, Soong va ser la cap d'Estat de la República Popular de la Xina. El maig de 1981 se li va atorgar el títol especial de president honorària de la República Popular de la Xina.
Referències
- ↑ Aveline-Dubach, Natacha. "The Revival of the Funeral Industry in Shanghai: A Model for China" in Invisible Population: The Place of the Dead in East-Asian Megacities, pp. 79–80. Lexington Books (Lanham), 2012.
- ↑ Israel Epstein, Woman in World History: The Life and Times of Soong Ching-ling, p. 551.
Bibliografia
- Chang, Jung and Jon Halliday. Madame Sun Yat-Sen: Soong Ching-Ling. London: Penguin, 1986. ISBN 0-14-008455-X
- Epstein, Israel. Woman in World History: The Life and Times of Soong Ching-ling. Beijing: China Intercontinental Press, 1993. ISBN 7-80005-161-7.
- Hahn, Emily. The Soong Sisters. New York: Doubleday, Doran & Co, 1941.
- Klein, Donald W., and Anne B. Clark. Biographic Dictionary of Chinese Communism, 1921-1965. 2 vols. Cambridge, MA: Harvard UP, 1971.
- Seagrave, Sterling. The Soong Dynasty. London: Corgi Books, 1996. ISBN 0-552-14108-9
Enllaços externs
- Fundació Soong Ching-ling (xinès) (anglès)
- Antiga residència de Song Qingling a Pequín (anglès)
- Memorial a Xangai Arxivat 2019-07-15 a Wayback Machine. (xinès)