Silverio Izaguirre Sorzabalbere
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 31 d'agost de 1897 Sant Sebastià, País Basc | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mort | 19 de novembre de 1935(1935-11-19) (als 38 anys) Sant Sebastià, País Basc | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | futbolista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Activitat | 1918 - 1924 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Posició a l'equip | Davanter | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Participà en | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1920 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
Medaller | |||
---|---|---|---|
Futbol | |||
Jocs Olímpics | |||
Plata | Anvers 1920 | equip masculí |
Silverio Izaguirre Sorzabalbere, conegut com a Silverio, (Sant Sebastià, País Basc 1897 - íd. 1935)[1] fou un futbolista basc, guanyador d'una medalla olímpica.
Biografia
Va néixer el 31 d'agost de 1897 a la ciutat de Sant Sebastià, capital de Guipúscoa. Va morir el 19 de novembre de 1935 a la seva ciutat natal.[2]
Carrera esportiva
Trajectòria per clubs
El 1918 debutà en el primer equip de la Real Sociedad de Fútbol, club en el qual milità tota la seva carrera futbolística exceptuant la temporada 1921/1922 que milità cedit al Reial Oviedo. Amb l'equip donostiarra aconseguí guanyar dos campionats de Guipúscoa els anys 1919 i 1923.[2]
Trajectòria amb la selecció
Va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 realitzats a Anvers (Bèlgica) on la selecció de futbol d'Espanya aconseguí guanyar la medalla de plata. Izaguirre jugà un únic partit contra Itàlia, on Espanya guanyà per dos a zero i on el davanter basc hagué de substituir el porter Ricard Zamora, que fou expulsat.[3] Durant el temps que Izaguirre estigué sota la porteria aconseguí que no li marquessin cap gol.[2]