Sibirskita
Sibirskita | |
---|---|
Fórmula química | Ca₂(HB₂O₅)(OH) |
Epònim | Sibèria |
Localitat tipus | dipòsit de Yuliya Svintsoviya, Khakàssia, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
Classificació | |
Categoria | borats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 6.BC.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 6.BC.20 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/B.02 – Anhang |
Dana | 25.2.2.1 |
Heys | 9.3.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Color | incolor, gris fosc (amb inclusions de clorita) |
Lluïssor | vítria |
Diafanitat | transparent |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,555 nβ = 1,643 nγ = 1,658 |
Birefringència | δ = 0,103 |
Angle 2V | mesurat: 43°, calculat: 42° |
Dispersió òptica | no en té |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1962 |
Símbol | Sib |
Referències | [1] |
La sibirskita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de Sibèria (Sibirski, en rus), on va ser descoberta.
Característiques
La sibirskita és un borat de fórmula química Ca₂(HB₂O₅)(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls ròmbics a prismàtics, de fins a 1,5 mil·límetres, i com a grans irregulars, en agregats.[2] És un mineral isostructural amb la sussexita i la szaibelyita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sibirskita pertany a «06.BC - Inodiborats amb triangles i/o tetraedres» juntament amb els següents minerals: calciborita, vimsita i parasibirskita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1962 al dipòsit de Yuliya Svintsoviya, a República de Khakàssia (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia), on es troba associada a calcita, clorita, pirita, granat, vesuvianita, datolita, tourmalina i axinita. També ha estat descrita al dipòsit de bor i coure de Novofrolovskoye (óblast de Sverdlovsk, Rússia) i a la mina Fuka (illa de Honshu, Japó), on es troba associada a altres minerals com: takedaïta, nifontovita, olshanskyita, pentahidroborita, frolovita, parasibirskita, uralborita, borcarita, fluorita i calcita.[2]