Santa Maria de Brullà

Imatge
EpònimVerge Maria Modifica el valor a WikidataDadesTipusEsglésia parroquialPrimera menció escrita959Construcciósegle xii - Úsesglésia Modifica el valor a WikidataDedicat aVerge Maria Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicRomànicAltitud41 m Modifica el valor a WikidataPlantaNau única, absis semicircular.PortalA migdia, de mitjan segle xiiLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaBrullà (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 33′ 58″ N, 2° 54′ 15″ E / 42.566°N,2.9041°E / 42.566; 2.9041
Monument històric catalogatData20 novembre 1972IdentificadorPA00103973 ActivitatDiòcesiElna - PerpinyàReligiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
La portalada de migdia

Santa Maria de Brullà és l'església parroquial, romànica, del poble rossellonès de Brullà, a la Catalunya del Nord.

És a l'extrem de llevant de la vella cellera[1] de Brullà, de la qual sorgí el poble.

Està documentada des del 959, tot i que l'obra romànica conservada és del segle xii.

L'edifici

Es tracta d'una església romànica que ha respectat molt el seu aspecte original. D'una sola nau amb una capçalera trevolada, formada per un absis central semicircular força ample i dues absidioles semicirculars més petites, encarades, de forma que formen transsepte amb l'absis principal. La nau està dividida en cinc trams, amb arcs torals que sostenen i reforcen la volta de canó. La façana està coronada per un campanar d'espadanya.

A la façana de migdia hi ha un bell portal de marbre, mostra dels tallers d'escultura romànica del Rosselló. Té una arquivolta decorada, amb una motllura cilíndrica a l'interior, decorada amb motius vegetals geomètrics, com l'arquivolta. A banda i banda, dos capitells amb impostes, decorats amb grifons i lleons. És de mitjan segle xii, i pertany al mateix taller del Mestre de Serrabona i de la tribuna de Cuixà.

Detalls diversos de l'església
Absis principal Façana occidental i espadanya Façana meridional
Absis principal Façana occidental i espadanya Façana meridional
Capitell esquerre, entrant a l'església
Capitell dret, entrant a l'església

L'església conserva una marededéu de tradició romànica, però ja pertanyent al segle xiv, i a la sagristia, dues taules del segle xvi que representen la vida de Jesucrist.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Brullà
  • Gavín, Josep M. «Ros 40. Santa Maria de Brullà». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5. 
  • Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 334. ISBN 978-2-8599-8244-7. 
  • Ponsich, Pere. «Brullà: Santa Maria de Brullà». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències

  1. Santa Maria de Brullà, al bell mig de la cellera