Santa Coloma de Vià

DadesTipusEsglésia Construcciósegle xiiiÚsesglésia CaracterístiquesEstil arquitectònicRomànicaLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaFont-romeu, Odelló i Vià (Alta Cerdanya) LocalitzacióVià (Font-romeu, Odelló i Vià, Alta Cerdanya)

42° 29′ 26″ N, 2° 02′ 20″ E / 42.4906°N,2.0389°E / 42.4906; 2.0389

Monument històric inventariatData17 setembre 1964IdentificadorPA00104056 ActivitatDiòcesibisbat de Perpinyà i Elna  (parròquia de la Cerdanya i el Capcir) Religiócatolicisme

Santa Coloma de Vià^[1] és l'església, antigament parroquial, del poble de Vià, que actualment pertany a la comuna alt-cerdana de Font-romeu, Odelló i Vià, a la Catalunya del Nord.

Està situada^[2] uns 200 metres al nord-oest del poble, fora del nucli de població, molt a prop al sud de l'Estació de Font-romeu, Odelló i Vià del Tren Groc. El cementiri de Vià és a l'entorn de l'església.

L'església s'encomanà a l'advocació de Santa Coloma. Com en el cas d'altres temples de la zona, la més antiga menció escrita apareix a l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell (abans es creia que era de l'any 839, però s'ha descobert recentment que no és anterior al 1010),^[3] amb la grafia Avizano. El nom de l'església apareix per primer cop, doncs, en un document de mitjan segle x, quan el comte Sunifred II de Cerdanya (ca 915 - 968) llegà al monestir de Sant Llorenç prop Bagà un alou que limitava amb Santa Maria; i el 1163 consta en una butlla papal relativa als béns del monestir de Sant Martí de Canigó.

L'església actual es començà a edificar al segle xiii^[3] i hauria succeït el temple original, versemblantment una petita construcció insuficient per a les necessitats del moment. Al llarg dels segles ha estat modificada considerablement. Va ser declarada monument històric de França^[4] el 1964.

De l'església romànica només se'n conserva part de la façana meridional, feta de pedres tallades de grans dimensions, i el portal, envoltat per una arquivolta de tres arcs en gradació, el primer decorat amb boles i caps; el segon té forma de bossell i se sustenta en dues curtes columnes rematades per capitells massissos, esculpits però molt poc detallats:^[5] el de l'esquerra mostra una figura dempeus al costat d'un animal, potser un lleó, i al de la dreta hi ha una persona amb un lleó a banda i banda. La porta és decorada amb ferramenta. Per dessobre i a l'esquerra del portal es pot admirar una mènsula antropomòrfica, darrer vestigi^[3] d'un antic porxo. Al mateix mur hi ha algunes petites mènsules de l'antiga volada o cornisa romànica, desapareguda. El temple és rematat per un campanar d'espadanya d'una obertura.

L'absis és quadrat, una transformació moderna de l'original romànic semicircular.

• Becat, Joan. «69 - Font-romeu, Odelló i Vià». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
• Gavín, Josep M. «Cerd 15. Santa Coloma de Vià». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
• Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Els Angles». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
• Pladevall i Font, Antoni. Catalunya Romànica: La Cerdanya, el Conflent. Vol. VII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995. ISBN 8477399514.  P. 82-85
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Odelló i Vià». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
• Via Romanica - La Cerdagne Perpinyà: Consell Comarcal de la Cerdanya - Communauté de communes de Pyrénées Cerdagne, 1998 p. 69

• Descripció, història i fotografies
• Descripció i fotografies Arxivat 2014-11-17 a Wayback Machine. (anglès)