Sant Jaume d'Enveja
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Tarragona | ||||
Àmbit funcional territorial | Terres de l'Ebre | ||||
Comarca | Montsià | ||||
Capital | Sant Jaume d'Enveja | ||||
Conté la subdivisió | els Muntells | ||||
Població humana | |||||
Població | 3.661 (2023) (60,21 hab./km²) | ||||
Gentilici | Santjaumer, santjaumera | ||||
Idioma oficial | català castellà | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 60,8 km² | ||||
Banyat per | mar Mediterrània, Ebre i canal de la Dreta de l'Ebre | ||||
Altitud | 7 m | ||||
Limita amb | Deltebre Amposta | ||||
Creació | 1978 (Julià) | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Joan Castor Gonell Agramunt | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 43877 | ||||
Fus horari | UTC+01:00 | ||||
Codi INE | 43902 | ||||
Codi IDESCAT | 439023 | ||||
Lloc web | santjaume.cat |
Sant Jaume d'Enveja és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Montsià. El municipi inclou l'entitat municipal descentralitzada dels Muntells i part del nucli de Balada. Limita amb els municipis d'Amposta, a l'oest, i Deltebre al nord. Els principals accidents geogràfics són el riu Ebre, al nord, i el ventall fluvial del Delta de l'Ebre, on està situat.
Geografia
- Llista de topònims de Sant Jaume d'Enveja (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Balada | 10 |
Muntells, els | 495 |
Sant Jaume d'Enveja | 2.787 |
Font: Idescat |
|
Història
La història de Sant Jaume d'Enveja, malgrat l'existència prèvia de certs assentaments, és relativament moderna, ja que la població no s'estableix com a tal fins als anys 60 del segle xix.[1] Això es deu en bona part al procés recent de formació del Delta, format únicament en els últims segles per l'aportació sedimentària del riu. L'assentament primitiu del poble estava situat a la zona de les Salines, abandonat en finalitzar l'explotació econòmica d'aquestes, a mitjan segle xix. El naixement del poble es configura, precisament, amb el drenatge del que fins llavors eren uns aiguamolls, pel seu aprofitament com a zona d'horta i arrossaire. També fou un factor important al desenvolupament del poble, l'explotació de les salines de la zona, fins a mitjan segle xix.
El topònim prové de l'antiga partida d'Enveja, derivat de l'àrab Ibn Baja, un nom propi de persona.[2] Tradicionalment se li ha anomenat l'Enveja.[3] Sant Jaume va formar part del municipi de Tortosa fins a la seva segregació, l'any 1978. El 1990 el municipi, situat a l'hemidelta dret, deixa d'adscriure's a la comarca del Baix Ebre passant a la comarca del Montsià.
Encara avui, el teixit econòmic del poble s'articula al voltant de l'agricultura, juntament amb una oferta turística en expansió basada en l'atractiu paisatgístic del Delta de l'Ebre (Parc Natural del Delta), i particularment de la biodiversitat de la seva fauna i la seva flora.
Dins el terme municipal hi hagué durant els segles XIII i XIV l'important Port Fangós, on es prepararen les expedicions militars per a les conquestes de Sicília i de Sardenya.
Administració
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Sebastià Gonell Porres | CC-UCD | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Joan Antoni Forcadell Rullo | PSC | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Francesc Navarro Franch | CIU | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Josep Colas Sabaté / Josep A. Fumado Casanova | PSC / EUiA | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Francesc Navarro Franch | CIU | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Sebastià M. Porres Macià | PSC | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Joan Castor Gonell Agramunt | Independent | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Joan Castor Gonell Agramunt | PSC | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Joan Castor Gonell Agramunt | PSC | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Joan Castor Gonell Agramunt | PSC | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Política
Eleccions municipals de l'any 2015
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
PSC-CP | 732 | 5 | 38,87% | ||
CiU | 504 | 3 | 26,77% | ||
ERC-AM | 469 | 3 | 24,91% | ||
PP | 126 | 0 | 6,69% | ||
Total | votants | 11 |
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Llocs d'interès
- Centre d'Interpretació de les Barraques del Delta de l'Ebre[4]
Vegeu també
Referències
- ↑ Pascual Madoz. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta del Diccionario, 1845, p. 50–.
- ↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.218. ISBN 84-7304-186-0.
- ↑ [enllaç sense format] http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre formes oficials i formes populars, Xavier Rull
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 108. ISBN 84-393-5437-1.
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya