Rossinyolic embudat
Craterellus tubaeformis  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Cantharellales | ||||||||
| Família | Cantharellaceae | ||||||||
| Gènere | Craterellus | ||||||||
| Espècie | Craterellus tubaeformis Quél., 1888 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Cantharellus tubaeformis | ||||||||
| Sinònims | Cantharellus tubaeformis Cantharellus infundibuliformis Merulius infundibuliformis Cantharellus xanthopus Merulius xanthopus Cantharellus infundibuliformis var. lutescens Cantharellus infundibuliformis var. nigricans Cantharellus infundibuliformis var. subramosus Cantharellus tubaeformis var. pallidus Cantharellus tubaeformis var. zonatus Merulius hydrolips var. fuligineus Peziza undulata | ||||||||
El rossinyolic embudat[1][2][3] (Craterellus tubaeformis) és un bolet del grup dels rossinyolics, un bolet comestible. Forma una associació micorrízica, amb plantes del bosc. És més menut que el camagroc o rossinyolic camagroc (Cantharellus lutescens) i té el barret bru amb plecs més pàl·lids i una cama groga i buida.
Descripció
[4][5] Barret de 2-5 cm, convex en els exemplars joves , ben aviat umbilicat.
Revers amb plecs, espesos, molt espaiats, intervenats, decurrents, inicialment groguenc, gris blanquinós en madurar.
Cama irregular, fistulosa, de color groc intens.
Carn escassa, blanc grogenca, dolça al tast.
Hàbitat
De l'estatge subalpí fins el submontà de la regió mediterrània. En boscos de planifolis i coníferes; sovint fagedes, castanyars, suredes i alzinars. Prefereix sòls pobres i silicis, també calcaris. Creix entre la molsa o la fusta podrida. Sovint creix barrejat amb els camagrocs.
Creix a finals de la tardor, fins i tot després de glaçades, gairebé sempre en fructificacions extenses.
Distribució
Espècie comú i cosmopolita.
Identificació
El rossinyolic (Cantharellus lutescens) se'n diferència per presentar el revers més groc, mai grisenc i créixer en terrenys més calcaris. El rossinyolic ennegridor (Craterellus melanoxeros) té la superfície del barret més groga i la carn ennegreix al frec.
Usos
Molt bon comestible. Té un gust més fort que el camagroc però menys afruitat. Quan és cru té un característic gust fumat i pebrat. Es pot conservar sec.
Gastronomia
Sobretot en sopa o fregit. Es ven fresc o assecat.
Referències
- ↑ Gràcia, Enric: La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, plana 132. Editorial Efadós, volum I, El Papiol, 2021, ISBN 978-84-18243-12-7
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ Marchand, André. Champignons du nord et du midi. 2. Barcelona: Société Mycologique des Pyrénées Méditerranéennes, p. 263. ISBN 8439947682.
Enllaços externs
- Craterellus tubaeformis MushroomExpert.com