Roc Fuentes i Navarro

Roc Fuentes i Navarro

Biografia
Naixement	9 gener 1939 (85 anys) Terrassa (Vallès Occidental)
Secretari quart del Parlament de Catalunya
16 juny 1998 – 24 agost 1999 ← Imma Mayol i Beltran – Isidre Gavín i Valls →
Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària) Legislatura: cinquena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1995
Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària) Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1992
Senador al Senat espanyol
26 juliol 1988 – 6 abril 1992 Nomenat per: Parlament de Catalunya
Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària) Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1988
Regidor de l'Ajuntament de Terrassa
Representa: Partit Socialista Unificat de Catalunya 1983 – 1987
Dades personals
Residència	Terrassa
Formació	Universitat de Barcelona - llicenciatura en Dret
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	polític, advocat
Partit	Partit Socialista Unificat de Catalunya (1965–) Iniciativa per Catalunya Verds

Roc Fuentes i Navarro (Terrassa, 9 de gener de 1939) és un advocat i polític català.

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Des de 1965 ha militat en el PSUC, ha estat president de la Delegació d'Òmnium Cultural a Terrassa de 1981 a 1983^[1] i és membre de l'Associació d'Amics de Nacions Unides, de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates, i d'Amics de l'Art.^[2]

Fou elegit regidor de l'ajuntament de Terrassa pel PSUC a les eleccions municipals espanyoles de 1983; diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, 1992 i 1999 per Iniciativa per Catalunya, i senador designat per la Comunitat Autònoma el 1988-1992.^[3]

Després ha continuat exercint d'advocat i vinculat a la direcció del PSUC dins d'Iniciativa per Catalunya Verds

Va ser president de la Sindicatura Electoral de Barcelona per al referèndum sobre la independència de Catalunya de l'1 d'octubre de 2017.^[4]