Robert von Zimmermann
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 novembre 1824 Praga (Txèquia) |
Mort | 31 agost 1898 (73 anys) Praga (Txèquia) |
Sepultura | cementiri central de Viena, Gruppe 71B, Reihe 20, Nummer 35 |
Rector | |
Representa: Universitat de Viena 1886 – 1887 | |
Degà Universitat de Viena | |
1876 – 1877 | |
Degà Universitat de Viena | |
1865 – 1866 | |
Catedràtic Universitat de Viena | |
1861 – 1896 (jubilació) | |
Degà | |
Representa: Facultat d'Arts de la Universitat Carolina de Praga 1860 – 1861 | |
Catedràtic Universitat Carolina de Praga | |
1852 – 1861 | |
Professor extraordinari Universitat Palacký | |
1849 – 1852 | |
Assistent científic Karl Ludwig von Littrow | |
març 1847 – 1849 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Viena - filosofia, matemàtiques, física, química, astronomia (1844–1846) Universitat Carolina de Praga (1840–1844) |
Director de tesi | Bernard Bolzano |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia del dret, història de la filosofia, estètica i lògica |
Ocupació | filòsof, esteticista, professor d'universitat, matemàtic |
Ocupador | Universitat de Viena (1861–1896) Universitat Carolina de Praga (1852–1861) Universitat Palacký (1849–1852) Observatori de Viena (1847–1849) |
Membre de | Grillparzer-Gesellschaft (en) (membre fundador) (1890–) Acadèmia Austríaca de Ciències (membre ordinari) (1869–) Reial Societat Txeca de Ciencies (membre extraordinari) (1854–) Academic Legion (en) (1848–1848) |
Professors | Bernard Bolzano, Franz Serafin Exner i Karl Ludwig von Littrow |
Alumnes | Kazimierz Twardowski i Franjo Marković |
Influències | |
Participà en | |
1848 | Revolució de 1848 als Estats dels Habsburg |
Obra | |
Estudiant doctoral | Kazimierz Twardowski |
Família | |
Pare | Johann August Zimmermann |
Premis
|
Robert von Zimmermann o Robert Zimmermann (Praga, 2 de novembre de 1824 - 1 de setembre de 1898) va ser un filòsof txec, dedicat a l'estudi de l'estètica.
Va estudiar filosofia, matemàtiques i ciències naturals a les universitats de Praga i Viena. Després de treballar com a assistent en l'Observatori de Viena, va ser professor de filosofia a la Universitat d'Olomouc (1850), la Karls-Universität de Praga (1852) i la Universitat de Viena (1861). En la seva principal obra, Estètica (1858-1865), va efectuar una classificació de les arts dividides en "representació material" (arquitectura i escultura), "representació perceptiva" (pintura i música) i "representació del pensament" (literatura).
Obres
- Leibnitz' Monadologie. Deutsch mit einer Abhandlung Über Leibnitz' und Herbart's Theorieen des wirklichen Geschehens von Dr. Robert Zimmermann. Viena, 1847;
- Leibnitz und Herbart. Eine Vergleichung ihrer Monadologien; gekrönte Preisschrift von Robert Zimmermann. Viena, 1849;
- Was erwarten wir von der Philosophie?. Praga, 1852;
- Das Rechtsprinzip bei Leibnitz. Ein Beitrag zur Geschichte der Rechtsphilosophie. Viena, 1852;
- Philosophische Propädeutik. Viena, 1852;
- Über das Tragische und die Tragödie. Viena, 1856;
- Ästhetik. Viena, 1858-1865;
- Studien und Kritiken zur Philosophie und Ästhetik. Viena, 1870;
- Samuel Clarkes Leben und Lehre. Viena, 1870;
- Anthroposophie im Umriß. Viena, 1882;
- Leibnitz bei Spinoza. Eine Beleuchtung der Streitfrage. Viena, 1890.
Bibliografia
- Winter, Eduard: Robert Zimmermanns philosophische Propädeutik und die Vorlagen aus der Wissenschaftslehre Bernard Bolzanos. Eine Dokumentation zur Geschichte des Denkens und der Erziehung in der Donaumonarchie. Viena: Österreichische Akadaemie der Wissenschaften 1975. ISBN 3-7001-0118-X
- Tatarkiewicz, Władysław (2002). Història de sis idees. Tecnos, Madrid. [[Special:BookSources/8430939113|ISBN 84-309-3911-3.]]