Roaldita
 Roaldita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Fe,Ni)₄N |
| Epònim | Roald Norbach Nielsen (en)   |
| Localitat tipus | meteorit Youndegin, Quairading Shire, Austràlia Occidental, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.BC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.BC.05 |
| Dana | 1.1.18.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Color | blanc-estany |
| Duresa | 5,5 a 6,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Impureses comunes | Ni |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1980-079 |
| Any d'aprovació | 1981 |
| Símbol | Roa |
| Referències | [1] |
La roaldita és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom de Roald Norbach Nielsen (1928), especialista en microsonda d'electrons danès.
Característiques
La roaldita és un nitrur de ferro i níquel, de fórmula química (Fe,Ni)₄N. Cristal·litza en el sistema cúbic, en forma de làmines planes, de fins a 2 micres de gruix, però de molts mil·límetres de llarg, incrustades en kamacita.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la roaldita pertany a «01.BC - Nitrurs» juntament amb els següents minerals: siderazot, carlsbergita, osbornita i nitrur de gal·li.
Formació i jaciments
És un mineral accessori poc comú en els meteorits de ferro-níquel, probablement format per difusió del nitrogen. Sol trobar-se associada a kamacita, cohenita, schreibersita, carlsbergita o daubreelita.[2] Va ser descoberta l'any 1981 en un meteorit de ferro de 3,8 tones que va ser trobat l'any 1884 a Youndegin, Quairading Shire (Austràlia Occidental, Austràlia).[3] També se n'ha trobat en altres dos meteorits: un que va caure al Canyon Diablo (Arizona, Estats Units) i un altre a Jerslev (Dinamarca).