Richard Fuchs
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Maximilian Ernst Richard Fuchs 5 desembre 1873 Greifswald (Alemanya) |
| Mort | 28 desembre 1944 (71 anys) Bad Doberan (Alemanya) |
| Formació | Universitat Frederic Guillem de Berlín (1893–1897) Gymnasium Askanian (1885–1893) Universitat Humboldt de Berlín |
| Tesi acadèmica | Ueber die Periodicitätsmoduln der hyperelliptischen Integrale als Functionen eines Verzweigungspunktes (1897 ) |
| Director de tesi | Ferdinand Georg Frobenius i Hermann Schwarz |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Centre Aeroespacial Alemany, Berlín-Adlershof (1914–1936) Technische Hochschule Charlottenburg-Berlin (1906–1938) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Mintscho Popoff (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Käthe Kiepert |
| Pare | Lazarus Fuchs i Marie Anders |
Richard Fuchs (Greifswald, 5 de desembre de 1873 - Bad Doberan, 28 de desembre de 1944) va ser un matemàtic alemany.
Vida i obra
Richard Fuchs era fill del professor universitari de matemàtiques Lazarus Fuchs, qui estava destinat a la universitat de Greifswald quan va néixer Richard. L'any següent, després d'una breu estança a la universitat de Göttingen, va ser destinat a la universitat de Heidelberg, població on Richard va fer els seus estudis escolars. El 1884, la família es va tornar a traslladar a Berlín, on Fuchs va acabar els estudis secundaris al Institut Askanian. El 1893 va ingressar a la universitat de Berlín per estudiar física i matemàtiques. Es va doctorar en aquesta universitat el 1897.
A partir de 1901 va ser professor del institut Bismarck del barri de Wilmersdorf a Berlín.[1] El 1906 va obtenir l'habilitació a la universitat Tècnica de Berlín, però va continuar donant classes al institut Bismarck.
El 1938, degut a les lleis antisemites nazis i a la seva ascendència jueva, va ser expulsat de la universitat.[2] Tot i així el van deixar seguir treballant per l'institut de recerca aèria de Brunsvic fins a la seva mort el 1941.
Fuchs és recordat per haver estat el descobridor el 1905 de l'equació Painlevé VI, una de les més importants equacions diferencials en física matemàtica,[3] i per haver escrit, conjuntament amb Ludwig Hopf, el tractat més popular d'aerodinàmica del seu temps: Aerodynamik (1922).[4] A partir de 1904 va ser, juntament amb el seu cunyat Ludwig Schlesinger, editor de les obres escollides de Lazarus Fuchs: Gesammelte Mathematische Werke von L. Fuchs, en tres volums.
Referències
- ↑ Brüning, Ferus i Siegmund-Schultze, 1998, p. 36.
- ↑ Knobloch, 1989, p. 266.
- ↑ Clarkson et al., 2005, p. 1.
- ↑ Holfter, 2015, p. 123.
Bibliografia
- Brüning, Jochen; Ferus, Dirk; Siegmund-Schultze, Reinhard. «Mathematics of Engineering at the Technische Hochschule: Fuchs, Reissner,Korn, Wagner». A: Terror and Exile: Persecution and Expulsion of Mathematicians from Berlin Between 1933 and 1945 (en anglès). Deutsche Mathematiker-Vereinigung, 1998, p. 35-37.
- Clarkson, P.A.; Joshi, N.; Mazzocco, M.; Nijhoff, F.W.; Noumi, M. «One hundred years of PVI, the Fuchs–Painlevé equation» (en anglès). Journal of Physics A: Mathematical and General, Vol. 38, Num. 43, 2006. DOI: 10.1088/0305-4470/38/43/E01. ISSN: 0305-4470.
- Holfter, Gisela. «“He was a friend of the greatest geniuses of his time – indeed, he was one of them” – Ludwig Hopf (1884-1939)». A: Ian Wallace (ed.). Voices in Exile (en anglès). Brill, 2015, p. 113-140. ISBN 978-90-04-29638-1.
- Knobloch, Eberhard. «Mathematics at the Berlin Technische Hochschule/Technische Universität: Social, Institutional, and Scientific Aspects». A: David E. Rowe, John McCleary (eds.). The History of Modern Mathematics. Volume II (en anglès). Academic Press, 1989, p. 251-286. ISBN 0-12-599661-6.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Richard Fuchs» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)