Proció
Aquest article tracta sobre el sistema de dues estrelles. Si cerqueu el gènere al qual pertanyen els ossos rentadors, vegeu «Procyon». |
Proció | |
---|---|
Tipus | estrella binària espectroscòpica, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
Tipus espectral (estel) | F5IV-V+DQZ[1] |
Constel·lació | Ca Menor |
Època | J2000.0 |
Dades orbitals | |
Excentricitat e | 0,407[2] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 11,4 a. ll. |
Radi | 1,86 R☉ |
Magnitud absoluta | 2,6513 |
Magnitud aparent (V) | 0,37 (banda V)[3] |
Massa | 1,5 M☉ |
Temperatura efectiva | 6.654 K[4] |
Paral·laxi | 284,56 mas[5] |
Moviment propi (declinació) | −1.036,8 mas/a [5] |
Moviment propi (ascensió recta) | −714,59 mas/a [5] |
Velocitat de rotació estel·lar | 7,4 km/s[4] |
Velocitat radial | −4,50528 km/s[6] |
Gravetat superficial equatorial | 9.000 cm/s²[4] |
Ascensió recta (α) | 7h 39m 18.1195s[5] |
Declinació (δ) | 5° 13' 29.9552''[5] |
Metal·licitat | 7,44[7] |
Lluminositat | 6,93 lluminositats solars |
Part de | Hexàgon d'hivern i Triangle d'hivern |
Format per | Procyon A (en) Procyon B (en) |
Catàlegs astronòmics | |
2MASS J07391805+0513298 (2MASS) SAO 115756 (Catàleg SAO) HD 61421 (Henry Draper Catalogue) HIP 37279 (Catàleg Hipparcos) HR 2943 (Catàleg d'Estrelles Brillants) IRAS 07366+0520 (IRAS) GJ 280 A (Gliese Catalogue of Nearby Stars) α CMi (nomenclatura de Bayer) 1ES 0736+05.3 (Einstein Slew survey, Version No. 1) 1C 12.01 (First Cambridge Catalogue of Radio Sources (en) ) 1RXS J073918.3+051332 (1RXS) 2EUVE J0739+05.2 (The second Extreme Ultraviolet Explorer source catalog) ASCC 1030621 (All-sky Compiled Catalogue) BD+05 1739 (Bonner Durchmusterung) CSV 100884 (Catalogue of suspected variable stars) EUVE J0739+05.2 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog) FK5 291 (FK5) GC 10277 (Catàleg General de Boss) GCRV 5099 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) GJ 280 (Gliese Catalogue of Nearby Stars) GJ 280.0 (Gliese Catalogue of Nearby Stars) HIC 37279 (Hipparcos Input Catalogue) IRC +10170 (Two-Micron Sky Survey) JP11 1576 (JP11) LFT 541 (Luyten Five-Tenths catalogue) LHS 233 (Luyten Half-Second catalogue) LSPM J0739+0513 (LSPM-NORTH catalog) LTT 12053 (Luyten Two-Tenths catalogue) N30 1726 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30) NLTT 18229 (New Luyten Two-Tenths catalogue) NSV 3672 (New Catalogue of Suspected Variable Stars) PLX 1805 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PMC 90-93 212 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog) PPM 153068 (Catàleg d'estrelles PPM) RAFGL 1161 (RAFGL) ROT 1234 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels) SPOCS 352 (Spectroscopic Properties of Cool Stars) TD1 10647 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) TYC 187-2184-1 (Catàleg Tycho) UBV 7352 (UBV) uvby98 100061421 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) Zkh 106 (Zhakozhaj) CCDM J07393+0514A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) IDS 07341+0529 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) WDS J07393+0514A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) SBC9 467 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) Ci 20 432 (Catàleg d'estrelles de moviment propi) FAUST 1387 (A catalog of far-ultraviolet point sources detected with the FAUST telescope on Atlas-1) PM 07367+0521 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more) SBC7 317 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) RX J0739.3+0513 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT) [TSA98] J073919.85+051356.36 (Initial results of a comprehensive ultrasoft survey of the Einstein IPC database: source list and confirmation of the selection procedure) WEB 7381 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) 10 CMi (nomenclatura de Flamsteed) TIC 280310048 (TESS Input Catalog) AG+05 1072 (AGK3U) |
Proció o Pròcion (del llatí Prŏcўōn, ōnis / α Canis Minoris / α Cmi / 10 Cmi; en grec Προκύων Prokýōn) és una estrella binària de la constel·lació del Ca Menor i la vuitena més brillant del cel nocturn. El seu nom prové del grec Προκύων (Prokýōn), «abans del gos», a causa del fet que en la trajectòria pel cel nocturn apareix abans que Sírius («el gos»), l'estel més brillant de la constel·lació del Ca Major i el més lluminós de l'hemisferi nord al cel nocturn. Aquests dos estels ja estaven presents a les obres de literatura més antigues i eren venerades per babilonis i egipcis. En astrologia, aquest estel de Canis Minor representa riquesa, bona fortuna, i fama.
Forma un dels vèrtexs de l'asterisme del Triangle hivernal. És una estrella binària el component principal del qual és Proció A, que té una dèbil nana blanca com a companya anomenada Proció B.
Nom
La forma Proció[8][9] prové del llatí Prŏcўōn, ōnis; i la forma Pròcion,[10][11][12] del grec Προκύων,[13] que significa «abans del gos», ja que precedeix a l'estel del «gos», Sírius (α Canis Majoris) en la seva aparició encara que, estrictament parlant, això només ocorre en les latituds septentrionals de la Terra. Un altre títol que rep aquest estel, Antecanis —o les seves variants Anticanis o Antecursor—, és la traducció al llatí de la mateixa paraula.[14] Aquests dos «estels del gos» apareixen en la més antiga literatura dels babilonis i els egipcis, els qui fins i tot les van venerar.
En les taules alfonsines apareix com Aschere, Aschemie i Algomeysa —aquest últim nom encara utilitzat ocasionalment—, mentre que Ulugh Beg la va designar com Al Shiʽrā al Shāmiyyah, abreujat com Al Shāmiyyah. A la Xina és coneguda com a Nan Ho, «el riu del sud», que també inclou a Gomeisa (β Canis Minoris) i η Eta Canis Minoris.[15]
Referències
- ↑ Afirmat a: General Catalogue of Stellar Spectral Classifications. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 2023. Data de publicació: 2013.
- ↑ Howard E. Bond «A Redetermination of the Mass of Procyon» (en anglès). Astronomical Journal, 5, maig 2000, pàg. 2428–2436. DOI: 10.1086/301353.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «APOGEE Data and Spectral Analysis from SDSS Data Release 16: Seven Years of Observations Including First Results from APOGEE-South». Astronomical Journal, 3, setembre 2020. DOI: 10.3847/1538-3881/ABA592.
- ↑ «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ Horaci. Odes i epodes (vol. II): Odes (llibres III-IV). Cant secular. Epodes. Fundació Bernat Metge, 1978. ISBN 978-84-7225-205-9.
- ↑ Fabra, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana .... Llibreria Catalònia, 1932.
- ↑ Catalans, Institut d'Estudis. Homenatge de les lletres catalanes a Pompeu Fabra (1928): Edició, estudi i notes de Pere Quer. Institut d'Estudis Catalans, 2020-01-21. ISBN 978-84-9965-504-8.
- ↑ Ausoni. Obres, vol. I. Fundació Bernat Metge. ISBN 978-84-7225-909-6.
- ↑ Apol·linar, Sidoni. Poemes (vol. II i últim): Poemes menors. Fundació Bernat Metge, 1992. ISBN 978-84-7225-533-3.
- ↑ De fet, la forma oxítona és l'adaptació al català a través de l'acusatiu llatí (Procyōnem), amb caiguda de la desinència; mentre que la forma proparoxítona és l'adaptació directa del nominatiu grec (Προκύων). La gran diferència és deu al fet que la forma grega és un mot derivat del mot κύων (gos), el qual és un mot irregular de la tercera declinació, i el mot llatí en regularitzà la forma dins el grup ōn, ōnis, que sempre dona lloc, en català, a un mot agut mitjançant l'acusatiu. Ambdues formes tenen ús, per bé que la forma llatina ha reeixit com a la més popular, i la grega és emprada en traduccions de clàssics grecs o en obres poètiques.
- ↑ Procyon (The Fixed Stars)
- ↑ Allen, Richard Hinckley. «Canis Minor, the Lesser Dog». A: Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès). Courier Dover Publications, 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0 [Consulta: 8 octubre 2010].
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) |
Coordenades: 07h 39m 18,1s; +05° 13′ 30″