Pierre Cartier
Pierre Cartier a Oberwolfach el 2009 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Pierre Émile Jean Cartier 10 juny 1932 Sedan (França) |
Mort | 17 agost 2024 (92 anys) Marcoussis (França) |
Director de recerca del CNRS | |
1974 – 1982 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de París - Philosophiæ doctor (–1958) École Normale Supérieure (1950–1951) Lycée Saint-Louis (1948–1950) Collége Turenne (1942–1948) |
Tesi acadèmica | Questions de rationalité des diviseurs en géométrie algébrique (1958 ) |
Director de tesi | Henri Cartan i André Weil |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, geometria algebraica, teoria de la representació, física matemàtica i teoria de categories |
Ocupació | matemàtic, Director de recerca del CNRS |
Ocupador | École Normale Supérieure (1988–) École Polytechnique (1982–1988) Institut des Hautes Études Scientifiques (1971–1982) Universitat d'Estrasburg (1961–1971) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1957–1959) Centre Nacional de Recerca Científica (1954–1957) |
Membre de | Societat Americana de Matemàtiques (Membre de la Societat Americana de Matemàtiques) (2012–) N. Bourbaki (1955–1983) |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Guy Henniart, Marc Rosso, Anna Helversen-Pasotto, Ivan Marin, Christine Kauffmann, Georges Racinet, Francis Brown, Frédéric Patras, Jean-Yves Hée, Jean Michel, François Digne, Raymond Barre i Xavier Fernique |
Premis
|
Pierre Cartier (Sedan, 10 de juny de 1932 - Marcoussis, 17 d'agost de 2024) va ser un matemàtic francès.[1]
Biografia
Tot i la destrucció provocada per la Segona Guerra Mundial, Cartier va poder ser escolaritzat a la seva vila natal de Sedan a la regió de les Ardenes. Després de dos cursos al Lycée Saint-Louis, preparant l'accés a les grandes écoles, va ingressar a l'École Normale Supérieure, en la qual es va graduar el 1951. A continuació va ser investigados del Centre Nacional de la Recerca Científica, fins que va obtenir el doctorat a la universitat de París defensant una tesi de geometria algebraica, dirigida per Henri Cartan i André Weil.[2] Des de 1957 fins a 1959 va ser membre de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton i en retornar a França, i després de fer el servei militar, va ser nomenat professor de la universitat d'Estrasburg el 1961.[3]
Des de 1971 va estar treballant a la regió parisina essent investigador i professor de l'Institut des hautes études scientifiques, de l'École polytechnique, de l'École Normale Supérieure i de la Universitat de París Sud.[4] Des de 1955 fins a 1983 va ser membre de N. Bourbaki,[5] substituint a Jean Dieudonné en el paper d'escriba i redactor dels volums publicats a partir dels anys 1960.[6] El 1998 va manifestar que Bourbaki era mort, que l'havia assassinat el Maig del 68.[7]
La seva llista de publicacions és molt extensa, amb col·laboradors de tota mena, des de joves estudiants, fins a matemàtics consagrats, i en un sorprenentment ampli ventall d'especialitats: des de la geometria i la geometria algebraica fins a l'anàlisi matemàtica i la teoria de la probabilitat, passant per la física matemàtica i la filosofia de la ciència.[8]
Referències
- ↑ «Tribute to Pierre Cartier (1932-2024) - IHES». [Consulta: 23 agost 2024].
- ↑ Fresán, 2009, p. 31.
- ↑ Cartier et al., 2016, p. xi.
- ↑ Cartier et al., 2016, p. xii.
- ↑ Mashaal, 2006, p. 36.
- ↑ Fresán, 2009, p. 32.
- ↑ Huet, 1998, p. x.
- ↑ Bourguignon et al., 2004, p. 4.
Bibliografia
- Bourguignon, J.P.; Broué, M.; Digne, F.; Henniart, G.; Ilyashenko, Yu.S.; Keller, B.; Kosmann-Schwarzbach, Y.; Rosso, M.; Sossinski, A.B.; Tsfasman, M.A. «Pierre Cartier» (en anglès). Moscow Mathematical Journal, Vol. 4, Num. 1, 2004, pàg. 3-4. ISSN: 1609-4514.
- Cartier, Pierre; Dhombres, Jean; Heinzmann, Gerhard; Villani, Cedric. Freedom in Mathematics (en anglès). Springer, 2016. ISBN 978-81-322-2786-1.
- Fresán, Javier «The Castle of Groups: Interview with Pierre Cartier» (en anglès). Newsletter of the European Mathematical Society, Num. 74, 2009, pàg. 31-33. ISSN: 1027-488X.
- Huet, Sylvestre «Boubaki est mort, CQFD» (en francès). Liberation, 28-avril, 1998.
- Mashaal, Maurice. Bourbaki: A secret society of mathematicians (en anglès). American Mathematical Society, 2006. ISBN 0-8218-3967-5.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Cartier» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Mehl, Serge. «CARTIER Pierre Émile, français, 1932-» (en francès). ChronoMath, 2023. [Consulta: 31 desembre 2023].