Organotrifluoroborat
  | |
| Substància química | grup de substàncies químiques |
|---|---|
Els organotrifluoroborats són compostos d'organobor que contenen un anió amb la fórmula general [RBF3]−.
Es poden pensar com àcids borònics protegits o com a adductes de carbanions i trifluorur de bor. Els organotrifluoroborats són tolerants a l'aire i la humitat,[1] i són fàcils de manipular i purificar.[2] Sovint s'utilitzen en la síntesi orgànica com a alternatives als àcids borònics (RB(OH)2), els èsters boronats (RB(OR′)2) i els organoborans (R3B), especialment per a l'acoblament Suzuki-Miyaura.[3][4]
Estructura
![Model el·lipsoide tèrmic de [PhBF3]−, tal com es troba a l'estructura cristal·lina de K[PhBF3][5]](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/PhBF3K-xtal-1995-anion-CM-3D-ellipsoids.png/393px-PhBF3K-xtal-1995-anion-CM-3D-ellipsoids.png)
![Diagrama de rebliment d'espai de l'estructura cristal·lina de K[PhBF3][5]](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/PhBF3K-xtal-1995-CM-3D-SF.png/364px-PhBF3K-xtal-1995-CM-3D-SF.png)
Síntesi
Els àcids borònics RB(OH)2 reaccionen amb el bifluorur de potassi K[HF2] per formar sals de trifluoroborat K[RBF3].
Reactivitat
Els organotrifluoroborats són nucleòfils forts i reaccionen amb electròfils sense catalitzadors de metalls de transició.[6]
Mecanismes
El mecanisme de les reaccions d'acoblament Suzuki-Miyaura basades en organotrifluoroborats s'ha investigat recentment amb detall. L'organotrifluoroborat s'hidrolitza a l'àcid borònic corresponent in situ, de manera que es pot utilitzar un àcid borònic en lloc d'un organotrifluoroborat, sempre que s'afegeixi lentament i amb cura.[7][8]
Referències
- ↑ «Alfa Aesar – Product Flyers & Technical Reviews – Organotrifluoroborates» (
PDF) (en anglès). - ↑ «Sigma-Aldrich – Chemical Synthesis – Technology Spotlights – Organotrifluoroborates» (en anglès), 09-09-2012.
- ↑ Darses i Genet, 2008, p. 288-325.
- ↑ Molander i Ellis, 2007, p. 275-286.
- ↑ 5,0 5,1 Conole, Clough i Whisting, 1995, p. 1056-1059.
- ↑ Berionni et al., 2021, p. 878-882.
- ↑ Butters et al., 2010, p. 5156-5160.
- ↑ «Mechanism Of Suzuki-Miyaura Coupling Revealed» (en anglès). Chemical & Engineering News.
Bibliografia
- Berionni, G.; Maji, B.; Knochel, P.; Mayr, H. «Nucleophilicity parameters for designing transition metal-free C–C bond forming reactions of organoboron compounds» (en anglès). Chemical Science, 3(3), 2012. DOI: 10.1039/C2SC00883A.
- Butters, M.; Harvey, J. N.; Jover, J.; Lennox «Aryl Trifluoroborates in Suzuki-Miyaura Coupling: The Roles of Endogenous Aryl Boronic Acid and Fluoride» (en anglès). Angewandte Chemie International Edition, 49(30), 2010. DOI: 10.1002/anie.201001522. PMID: 20544767.
- Conole, G.; Clough, A.; Whiting, A. «Potassium Trifluorophenylborate» (en anglès). Acta Crystallogr. C, 51(6), 1995. DOI: 10.1107/S0108270194014198.
- Darses, Sylvain; Genet, Jean-Pierre (en anglès) Chemical Reviews, 108(1), 2008. DOI: 10.1021/cr0509758. PMID: 18095714.
- Molander, Gary A.; Ellis, Noel «Organotrifluoroborates: Protected Boronic Acids That Expand the Versatility of the Suzuki Coupling Reaction» (en anglès). Accounts of Chemical Research, 40(4), 2007. DOI: 10.1021/ar050199q. PMID: 17256882.