Nova Barcelona

No s'ha de confondre amb Nova Barcelona (Veneçuela).
Infotaula de geografia físicaNova Barcelona
TipusAssentament humà Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaBanat de Temeswar i Zrenjanin (Sèrbia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 23′ 01″ N, 20° 24′ 14″ E / 45.3837°N,20.4038°E / 45.3837; 20.4038
Activitat
Creació1735 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1738 Modifica el valor a Wikidata

Nova Barcelona fou el nom d'un assentament d'exiliats austriacistes que va existir entre el 1735 i el 1738, creat després de la seva derrota a la Guerra de Successió i situat al Banat de Temesvar, a l'actual poble de Zrenjanin, a la Voivodina sèrbia. L'assentament també fou conegut amb el nom de Carlobagen.[1]

El primer grup d'exiliats va arribar la tardor de 1735, i cap al 1737 ja hi havia al Banat prop de vuit-cents exiliats. Entre ells, predominava el grup de catalans, seguit dels d'altres territoris de la Corona d'Aragó. Entre un 10% i un 15% provenia de Sicília i Nàpols. Entre els exiliats, hi havia figures destacades de la guerra com Francesc de Castellví i Obando.

L'assentament va fracassar a causa de l'avançada edat dels colons, molts d'ells veterans de l'administració i l'exèrcit. El clima del Banat, de tipus continental, va afectar la viabilitat econòmica del projecte d'emplaçar-hi una ciutat. La pesta, present a Voivodina el 1738, i la proximitat de la regió a l'amenaça otomana, van ser altres factors que van propiciar la fi de la colònia. A partir del 1740, molts exiliats es trobaven ja a ciutats d'Àustria-Hongria, especialment a Buda, Pest i Viena.

Si bé l'exili austriacista no va deixar cap llegat a la regió, cal esmentar que el fill de l'emigrat i Marquès de Rialb Ramon de Vilana-Perles, Francesc de Vilana-Perles, va ser governador de Temesvar entre 1753 i 1759. Segons Collin Thomas, el seu cognom seria l'origen del topònim de Perlez, un poble del municipi de Zrenjanin.[2]

Referències

  1. ↑ Aguilera, Genna «La nació espoliada». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.48-52. ISSN: 1695-2014.
  2. ↑ (anglès) Colin Thomas, The Anatomy of a Colionization Frontier: The Banat of Temesvar, Austrian History Yearbook, 19-20 (1983-1984), pp. 7-8., citat per Agustí Alcoberro

Bibliografia complementària

  • Alcoberro, Agustí «L'exili austriacista i la Nova Barcelona del Banat de Temesvar: teoria i pràctica» (PDF). Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 48, 2002, pàg. 93-112. ISSN: 0210-7481 [Consulta: 15 juliol 2020].
  • Alcoberro, Agustí. La "Nova Barcelona" del Danubi (1735-1738): la ciutat dels exiliats de la Guerra de Successió. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2011. ISBN 978-84-232-0760-2. 
  • «Una bandera turca arrasó la Barcelona del Danubio» (PDF) (en castellà). La Vanguardia (Revista), 18-10-1992, pàg. 3 [Consulta: 15 juliol 2020].

Enllaços externs

  • La història frustrada de la Nova Barcelona, a Sèrbia (Betevé)