Ningú no és perfecte
Some Like It Hot | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Billy Wilder |
Protagonistes | Marilyn Monroe Jack Lemmon Tony Curtis George Raft Pat O'Brien Mike Mazurki Joe E. Brown Nehemiah Persoff Joan Shawlee Dave Barry George E. Stone Beverly Wills Grace Lee Whitney Tom Kennedy Paul Frees Fred Sherman Hank Mann Franklyn Farnum Billy Gray Harry Wilson Edward G. Robinson Jr. Tito Vuolo Billy Gray Harry Wilson Joe Gray William H. O'Brien |
Producció | Billy Wilder |
Guió | I. A. L. Diamond, Billy Wilder i Robert Thoeren |
Música | Adolph Deutsch |
Fotografia | Charles Lang |
Muntatge | Arthur P. Schmidt |
Productora | Mirisch Company i United Artists |
Distribuïdor | United Artists, Netflix, iTunes i Xfinity Streampix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 29 març 1959 |
Durada | 120 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | San Diego |
Color | en blanc i negre |
Pressupost | 2.883.848 $ |
Recaptació | 25.000.000 $ |
Descripció | |
Basat en | Fanfaren der Liebe |
Gènere | comèdia romàntica, cinema LGBT, cinema de ficció criminal, cinema musical, Comèdia screwball i drag |
Lloc de la narració | àrea metropolitana de Miami, Chicago i Miami |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Oscar al millor actor (1960) Oscar a la millor direcció (1960) Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1960) Oscar al millor guió adaptat (1960) Oscar al millor disseny de vestuari, blanc i negre (1960) Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre (1960)
|
Premis | Oscar al millor disseny de vestuari, blanc i negre (1958) National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades
|
Ningú no és perfecte (títol original en anglès Some Like it Hot)[1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Billy Wilder, estrenada el 1959 i doblada al català.
Argument
Un cotxe fúnebre és perseguit per un vehicle de la policia. S'intercanvien trets. Aconsegueix escapar-se per tal d'anar a lliurar el seu preciós carregament d'alcohol de contraban. És el Chicago de 1929, en plena prohibició. La policia fa una batuda en una timba clandestina, de la qual dos músics, Joe el saxofonista i Jerry el contrabaixista, aconsegueixen fugir. L'endemà, persegueixen els honoraris. Mentre que buscaran un cotxe per anar al seu nou contracte, són testimonis d'una matança entre gàngsters, la massacre de Sant Valentí. Per tal d'escapar a les represàlies, s'enrolen en una orquestra de dones i s'ha de vestir en conseqüència. Joe es fa Josephine i Jerry es fa Daphnée; s'enamoren de la mateixa encisadora i rossa criatura, que vol casar-se amb un multimilionari. Volent seduir Sugar Kane, que interpreta Marilyn Monroe, Joe s'inventa fins i tot una tercera identitat, Junior.[2]
Repartiment
- Marilyn Monroe: "Sugar"Kane Kowalczyk
- Tony Curtis: Joe / Joséphine / Junior
- Jack Lemmon: Jerry / Daphné
- George Raft: "Spats" Colombo
- Joe E. Brown: Osgood Fielding III
- Pat O'Brien: Mulligan
- Nehemiah Persoff: Bonaparte
- Joan Shawlee: Sue
- Billy Gray: Poliakoff
- George E. Stone: Charlie
- Dave Barry: Beinstock
- Mike Mazurki, Harry Wilson: Homes
- Beverly Wills: Dolores
- Barbara Drew: Nellie Weinmeyer
- Danny Richards Jr.: Bellboy
Premis i nominacions
Premis
- 1960: Oscar al millor vestuari per Orry-Kelly
- 1960: Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica
- 1960: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Jack Lemmon
- 1960: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica per Marilyn Monroe
- 1960: BAFTA al millor actor estranger per Jack Lemmon
- 1960: Premi del Sindicat de Directors d'Amèrica al millor guió de comèdia per Billy Wilder i I.A.L. Diamond
Nominacions
- 1959: Grammy al millor àlbum de banda sonora de pel·lícula o televisió
- 1960: Oscar al millor director per Billy Wilder[3]
- 1960: Oscar al millor actor per Jack Lemmon[3]
- 1960: Oscar al millor guió adaptat per Billy Wilder i I.A.L. Diamond[3]
- 1960: Oscar a la millor fotografia per Charles Lang, Jr.[3]
- 1960: Oscar a la millor direcció artística per Ted Haworth i Edward G. Boyle[3]
- 1960: BAFTA a la millor pel·lícula
- 1960: Premi del Sindicat de Directors d'Amèrica al millor director per Billy Wilder
Cal precisar que Ningú no és perfecte va competir el mateix any que Ben Hur de William Wyler, que va guanyar 11 Oscars.
Al voltant de la pel·lícula
- Marilyn interpreta les cançons següents: Running Wild, I’m Through With Love i I Wanna Be Loved By You.
- Classificada a la vegada com a comèdia, drama i musical, aquesta pel·lícula ha estat designada el 2007, en el lloc 22è de les millors pel·lícules de tots els temps.
- Crítica: L'autentic espectacle el proporciona la fascinació, la ingènua picardia, la bellesa delicada i l'estil interpretatiu de Marilyn Monroe. Una comèdia entretinguda, lleugera, intel·ligent i totalment reeixida.[4]
Referències
- ↑ «Ningú no és perfecte». Ésadir.cat. [Consulta: 7 febrer 2022].
- ↑ «Some Like It Hot». The New York Times.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «The 32nd Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 10 desembre 2023].
- ↑ Ripoll-Freixes, Enric «Una comèdia lleugera, intel·lígent i divertida». diari AVUI, 13-08-1983.
Enllaços externs
- Pàgina de la pel·lícula a IMDb (anglès)