Ni de l'Octant
Ni de l'Octant | |
---|---|
Tipus | estrella binària, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
Tipus espectral (estel) | K1III[1] |
Constel·lació | Octant |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 19,411 pc [2] |
Radi | 5,717671 R☉[3] |
Magnitud aparent (V) | 3,728 (banda V)[4] |
Massa | 1,4 M☉[5] |
Temperatura efectiva | 4.888 K[6] |
Paral·laxi | 51,5172 mas[2] |
Moviment propi (declinació) | −250,044 mas/a [2] |
Moviment propi (ascensió recta) | 68,656 mas/a [2] |
Velocitat radial | 34 km/s[7] |
Gravetat superficial equatorial | 1.172 cm/s²[6] |
Ascensió recta (α) | 21h 41m 28.542s[2] |
Declinació (δ) | -78° 36' 35.9685''[2] |
Metal·licitat | 0,137[6] |
Lluminositat | 15,247777 lluminositats solars[3] |
Catàlegs astronòmics | |
HR 8254 (Catàleg d'Estrelles Brillants) 2MASS J21412863-7723243 (2MASS) HD 205478 (Henry Draper Catalogue) HIP 107089 (Catàleg Hipparcos) IRAS 21360-7736 (IRAS) SAO 257948 (Catàleg SAO) GJ 835.1 (Gliese Catalogue of Nearby Stars) GJ 9744 (Gliese Catalogue of Nearby Stars) ν Oct (nomenclatura de Bayer) WDS J21415-7723AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) CCDM J21415-7723AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) PLX 5201 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) CPC 21.3 2675 (Cape Photographic Catalogue) FK5 810 (FK5) GC 30289 (Catàleg General de Boss) GCRV 13593 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 107089 (Hipparcos Input Catalogue) LTT 8619 (Luyten Two-Tenths catalogue) N30 4773 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30) NLTT 51726 (New Luyten Two-Tenths catalogue) PPM 375094 (Catàleg d'estrelles PPM) TD1 28250 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) UBV 18562 (UBV) PLX 5201.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) UCAC4 064-030323 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog) SBC9 1315 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) SBC7 862 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) Gaia DR2 6356375508717699584 (Gaia Data Release 2) WEB 19344 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR3 6356375508718385024 (Gaia DR3) TIC 352542468 (TESS Input Catalog) UBV M 25800 (UBV) TYC 9478-1483-1 (Catàleg Tycho) |
Ni de l'Octant (ν Octantis) és l'estel més brillant en la constel·lació d'Octans amb magnitud aparent +3,73.[8][9] Es troba a 69 anys llum de distància del Sistema Solar.
Ni de l'Octant és una gegant taronja de tipus espectral K1III. Els seus paràmetres són modestos tractant-se d'un estel gegant: la seva lluminositat és 16 vegades major que la del Sol i el seu radi és 5,9 vegades més gran. Això és el resultat de la massa de l'estel —un 40 % major que la massa solar— i de la fase en la qual es troba dins de l'evolució estel·lar. Fa uns 2000 milions d'anys va esgotar la fusió de l'hidrogen en el seu nucli, començant a créixer i a refredar-se segons es convertia en un estel subgegant. En la seva etapa actual està a punt de convertir-se en una veritable geganta. Dins d'uns 100 milions d'anys —un lapse de temps molt curt dins de la vida d'un estel d'aquestes característiques— la seva lluminositat augmentarà unes 60 vegades i el seu diàmetre es multiplicarà per 15.[10]
Ni de l'Octant és una binària espectroscòpica amb un període orbital de 2,9 anys. La companya, Ni de l'Octant B, és una nana de tipus K7-M1 i 0,5 masses solars, la separació mitjana de les amb l'estel principal és de 2,55 ua; no obstant això, l'excentricitat de l'òrbita (ε = 0,24) fa que aquesta separació fluctuï entre 2 i 3 ua.[11] Alteracions en l'espectre de l'estrella gegant suggereixen la possible existència d'un planeta jovià orbitant a 1,2 ua de Ni de l'Octant A. En el cas que existís, el planeta tindria una òrbita summament inestable; no obstant això, si el moviment orbital del planeta fora en sentit contrari al de Ni de l'Octant B, podria sobreviure dins del sistema.[10]
Referències
- ↑ Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 3,0 3,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, març 2000, pàg. L27-L30.
- ↑ John B. Hearnshaw «Spectroscopic orbits for K giants β Reticuli and ν Octantis: what is causing a low-amplitude radial velocity resonant perturbation in ν Oct?» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 11-04-2009, pàg. 1695–1710. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.14459.X.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Vardan Adibekyan «CORALIE radial-velocity search for companions around evolved stars (CASCADES). I. Sample definition and first results: Three new planets orbiting giant stars». Astronomy and Astrophysics, gener 2022. DOI: 10.1051/0004-6361/202040078.
- ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, novembre 2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
- ↑ «Nu Octantis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ Nu Octantis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ 10,0 10,1 «Nu Octantis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ Ramm, D. J.; Pourbaix, D.; Hearnshaw, J. B.; Komonjinda, S. «Spectroscopic orbits for K giants β Reticuli and ν Octantis: what is causing a low-amplitude radial velocity resonant perturbation in ν Oct?». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 394, 3, 2009. pp. 1695-1710.