Naldrettita
Naldrettita | |
---|---|
Naldrettita (marró) amb or (daurat) | |
Fórmula química | Pd₂Sb |
Epònim | Anthony J. Naldrett |
Localitat tipus | dipòsit Mesamax Northwest, Ungava, Nunavik, Nord-du-Québec, Quebec, Canadà |
Classificació | |
Categoria | sulfurs > aliatges |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.AC.25d |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.AC.25a |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 3,3906Å; b = 17,5551Å; c = 6,957Å; |
Grup puntual | mm2 - piramidal |
Fractura | irregular, desigual |
Tenacitat | elàstica |
Duresa | 4 a 5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Diafanitat | opaca |
Propietats òptiques | anisotròpica |
Pleocroisme | no pleocroica |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2004-007 |
Símbol | Nld |
Referències | [1] |
La naldrettita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom d'Anthony J. Naldrett (1933), professor canadenc de la Universitat de Toronto.
Característiques
La naldrettita és un sulfur, un aliatge de pal·ladi i antimoni, de fórmula química Pd₂Sb. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de grans anèdrics de fins a 239 micres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 4 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la naldrettita pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: atheneïta, vincentita, arsenopal·ladinita, mertieïta-II, stillwaterita, isomertieïta, mertieïta-I, miessiïta, palarstanur, estibiopal·ladinita, menshikovita, majakita, pal·ladoarsenur, pal·ladobismutarsenur, pal·ladodimita, rodarsenur, polkanovita, genkinita, ungavaïta, polarita, borishanskiïta, froodita i iridarsenita.
Formació i jaciments
La seva localitat tipus es troba al dipòsit Mesamax Northwest, a Ungava (Nunavik, Canadà). També se n'ha trobat a Denison (Ontario, Canadà), a Yangliuping (Sichuan, República Popular de la Xina), a Korydallos (Epir, Grècia) i a West Nottingham Township (Pennsilvània, Estats Units). Es troba en nuclis de perforació a la zona de contacte entre sulfur massiu i disseminat, allotjat per amfibolites i serpentinita substituint piroxenita i peridotita. Sol trobar-se associada a altres minerals com clinoclor, pirrotina, pentlandita, calcopirita, galena, esfalerita, cobaltita, magnetita, sudburyita, electre, altaïta, ungavaïta, sperrylita, michenerita, petzita o hessita.[2]