Morinita
Morinita | |
---|---|
Morinita de la pegmatita de Viitaniemi (Finlàndia) | |
Fórmula química | NaCa₂Al₂(PO₄)₂(OH)F₄·2H₂O |
Epònim | ésser humà |
Localitat tipus | mines de Montebras, Soumans, Creuse, Limousin, França |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DM.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DM.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.12 |
Dana | 42.4.2.1 |
Heys | 22.1.16 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | incolor, blanc, rosa clar |
Exfoliació | perfecta en {100}, imperfecta en {001} |
Duresa | 4 a 4,5 |
Lluïssor | vítria, nacrada |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 2,94 g/cm³ (mesurada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,551 nβ = 1,563 nγ = 1,565 |
Birefringència | δ = 0,014 |
Angle 2V | mesurat: 43°, calculat: 44° |
Dispersió òptica | r < v forta |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1967 s.p. |
Any d'aprovació | 1891 |
Símbol | Mori |
Referències | [1] |
La morinita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom d'E. A. Morineau, director de la mina d'estany en Montebras, França, on va ser descoberta.
Característiques
La morinita és un fosfat de fórmula química NaCa₂Al₂(PO₄)₂(OH)F₄·2H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls prismàtics tabulars, de fins a 1 centímetre, aplanats en {100} i allargats al llarg de [010].[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la morinita pertany a «08.DM - Fosfats, etc. amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ > 2:1» juntament amb els següents minerals: esperanzaïta, clinotirolita, tirolita, betpakdalita-CaCa, melkovita, betpakdalita-NaCa, fosfovanadilita-Ba, fosfovanadilita-Ca, yukonita, uduminelita, delvauxita i santafeïta.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1891 a les mines de Montebras, a Soumans, Creuse (Limousin, França), en druses de granit, on sol trobar-se associada a altres minerals com: wavel·lita, wardita, roscherita, cassiterita i apatita.