Michel Plancherel
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 gener 1885 Bussy (Suïssa) |
Mort | 4 març 1967 (82 anys) Zúric (Suïssa) |
Sepultura | Cementiri de Fluntern 47° 22′ 59″ N, 8° 34′ 20″ E / 47.3831°N,8.5722°E / 47.3831; 8.5722 |
Rector del ETH Zürich | |
1931 – 1935 ← Paul Niggli – Carl Fridolin Baeschlin → | |
Dades personals | |
Formació | Collège de France (1909–1910) La Sorbona (1909–1910) Universitat de Göttingen (1907–1909) Universitat de Friburg (1903–1907) Collège Saint-Michel (1896–1903) |
Tesi acadèmica | Sur les congruences (mod 2m) relatives au nombre des classes des formes quadratiques binaires aux coefficients entiers et à discriminant négatif (1907 ) |
Director de tesi | Matyáš Lerch |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | ETH Zürich (1920–1955) Universitat de Friburg (1911–1920) |
Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1940–) A.V. Turicia (en) |
Alumnes | Emil Schwengeler (en) , Walter Rotach (en) i Juan Jorge Schaffer |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Walter Saxer, Ernst Völlm, Gottfried Grimm, Albert Edrei, Konrad Bleuler, Martin Altwegg, Hans Künzi, Joseph Hersch, Juan Jorge Schaffer, Gottfried Grimm, Reinwald Jungen (en) , Salomon Schmidli (en) , Lucien Bossard (en) , Arthur Hess (en) , Frank Sinden, Carl Arnold (en) , Ernst Völlm (en) , Hans Zwingli (en) , Wilhelm Mächler (en) , Victor Junod (en) , Egon Moecklin (en) , Franz Fenyves (en) , Henryk Maksymiljan Schärf (en) , Werner Leutert (en) , Pierre Henri Bloch (en) , Martin Altwegg (en) , Kurt E. Meier (en) , Rudolf J. Hoesli (en) , Heinz Helfenstein (en) , Jakob Haller (en) i Hans Blumer (en) |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Cécile Tercier |
Pares | Justine i Donat Plancherel |
Michel Plancherel (Bussy, 16 de gener de 1885 - Zúric, 4 de març de 1967) va ser un matemàtic suís.
Vida i Obra
Tot i haver nascut en un petit poble al costat del llac de Neuchâtel, el 1892 la família Plancherel es va traslladar a la ciutat de Friburg, en la qual el seu pare era director d'una impremta i professor de secundària simultàniament.[1] Plancherel va fer els estudis secundaris al Collège Saint-Michel, on el seu pare era professor. A continuació va estudiar matemàtiques a la universitat de Friburg en la qual es va doctorar el 1907 sota la direcció de Matyáš Lerch.[2]
Els anys següents, amb una beca del cantó de Friburg,[3] va ampliar estudis a la universitat de Göttingen i al Collège de France i la Sorbona de París. En retornar al seu país el 1910, va ser nomenat professor de la universitat de Ginebra. El 1913 va passar a la universitat de Friburg i, finalment, el 1920 va passar a ser professor del Politècnic de Zuric, institució en la que va romandre fins a la seva retirada el 1955 i de la que va ser degà de matemàtiques i física (1928-1931) i rector (1931-1935).[4] El bienni 1918-1919 va ser presidenta de la Societat Matemàtica Suïssa.[5]
Plancherel és recordat pels seus treballs sobre les sèries de Fourier i sobre les equacions diferencials parcials. De particular importància son el teorema que porta el seu nom (1910) sobre la transformada de Fourier[6] i la mesura de Plancherel que ha tingut aplicacions posteriors en la probabilitat combinatòria.[7][8]
També tenia el grau de coronel de l'exèrcit suís i, en aquesta condició, va ser cridat a l'Estat Major durant la Segona Guerra Mundial per a fer-se càrrec de la divisió Premsa i Ràdio, en la qual va mantenir un equilibri exquisit entre llibertat de premsa i salvaguarda de la neutralitat.[9]
Referències
- ↑ Hungerbühler i Schmutz, 2010, p. 317.
- ↑ Hungerbühler i Schmutz, 2010, p. 318.
- ↑ «Liste officielle des communes de la Suisse - 01.01.2021» (en francès). Oficina Federal d'Estadística. [Consulta: 8 gener 2021].
- ↑ Hungerbühler i Schmutz, 2010, p. 319.
- ↑ Stammbach, 2008, p. web.
- ↑ Herb i Sally Jr., 2011, p. 3.
- ↑ Johansson, 2001, p. 260-261.
- ↑ Borodin, Okounkov i Olshanski, 2000, p. 481-482.
- ↑ Hungerbühler i Schmutz, 2010, p. 320-321.
Bibliografia
- Borodin, Alexei; Okounkov, Andrei; Olshanski, Grigori «Asymptotics of Plancherel measures for symmetric groups» (en anglès). Journal of the American Mathematical Society, Vol. 13, 2000, pàg. 481-515. DOI: 10.1090/S0894-0347-00-00337-4. ISSN: 0894-0347.
- Brush, Stephen G. «Proof of the impossibility of ergodic systems: The 1913 papers of Rosenthal and Plancherel» (en anglès). Transport Theory and Statistical Physics, Vol. 1, Num. 4, 1971, pàg. 287-298. DOI: 10.1080/00411457108231454. ISSN: 2332-4309.
- Herb, Rebecca A.; Sally Jr., Paul J. «The Plancherel Formula, the Plancherel Theorem, and the Fourier Transform of Orbital Integrals». A: Jeffrey Adams, Bong Lian, Siddhartha Sahi (eds.). Representation Theory and Mathematical Physics (en anglès). American Mathematical Society, 2011, p. 3-22. ISBN 978-0-8218-5246-0.
- Hungerbühler, Norbert; Schmutz, Martine. «Michel Plancherel, une vie pour les mathématiques et pour le prochain». A: Bruno Colbois, Christine Riedtmann, Viktor Schroeder (eds.). Math.ch/100: Schweizerische Mathematische Gesellschaft 1910-2010 (en francès). European Mathematical Society, 2010, p. 317-342. ISBN 978-3-03719-089-0.
- Johansson, Kurt «Discrete Orthogonal Polynomial Ensembles and the Plancherel Measure» (en anglès). Annals of Mathematics, Vol. 153, Num. 1, 2001, pàg. 259-296. DOI: 10.2307/2661375. ISSN: 0003-486X.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Michel Plancherel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Schmutz, Martine. «Michel Plancherel». Universitat de Friburg, 2005. [Consulta: 27 juny 2020]. (francès)
- Stammbach, Urs. «Michel Plancherel». Dictionnaire historique de la Suisse (DHS), 2008. [Consulta: 28 juny 2020]. (francès)