Michel Debré
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 gener 1912 París |
Mort | 2 agost 1996 (84 anys) Montlouis-sur-Loire (França) |
Causa de mort | malaltia de Parkinson |
Sepultura | Amboise Cemetery (en) |
17è Seient 1 de l'Acadèmia Francesa | |
24 març 1988 – 2 agost 1996 ← Louis de Broglie – François Furet → | |
Diputat al Parlament Europeu | |
Representa: Reagrupament per la República 17 juliol 1979 – 30 setembre 1980 Legislatura: I legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: França Electe a: Eleccions al Parlament Europeu de 1979 | |
Ministre d'Afers Exteriors de França | |
10 juliol 1968 – 20 juny 1969 ← Michel Debré – Maurice Schumann → Membre del gabinet: Couve de Murville cabinet (en) | |
Ministre d'Afers Exteriors de França | |
31 maig 1968 – 10 juliol 1968 ← Maurice Couve de Murville – Michel Debré → Membre del gabinet: Pompidou IV Cabinet (en) | |
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França | |
7 abril 1967 – 31 maig 1968 ← Michel Debré – Maurice Couve de Murville → Membre del gabinet: Pompidou IV Cabinet (en) | |
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França | |
8 gener 1966 – 7 abril 1967 ← Valéry Giscard d'Estaing – Michel Debré → Membre del gabinet: Pompidou III cabinet (en) | |
Primer ministre de França | |
8 gener 1959 – 14 abril 1962 ← Charles de Gaulle – Georges Pompidou → | |
Ministre de Justícia de França | |
1r juny 1958 – 8 gener 1959 ← Robert Lecourt – Edmond Michelet → Membre del gabinet: Charles de Gaulle III cabinet (en) | |
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa | |
Representa: França 15 setembre 1953 – 21 abril 1959 | |
Prefect of Maine-et-Loire (en) | |
1944 – 1945 | |
Senador de la Quarta República Francesa | |
Member of the Regional Council of Réunion (en) | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
Dades personals | |
Religió | Judaisme |
Formació | Liceu Louis-le-Grand Institut d'Estudis Polítics de París Lycée Montaigne |
Activitat | |
Lloc de treball | Estrasburg Brussel·les |
Ocupació | polític, advocat, diplomàtic, alt càrrec |
Ocupador | Universitat de París |
Partit | Reagrupament per la República Unió per la Nova República Partit Republicà Radical i Radical-Socialista Unió de Demòcrates per la República Reagrupament del Poble Francès |
Membre de | |
Carrera militar | |
Rang militar | tinent |
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Anne-Marie Debré |
Fills | Jean-Louis Debré, Bernard Debré, François Debré |
Pares | Robert Debré i Jeanne Debat-Panson |
Germans | Olivier Debré |
Premis
| |
Signatura | |
Michel Debré (París, 15 de gener de 1912 - Montlouis-sur-Loire, 2 d'agost de 1996)[1] fou un polític francès.
Biografia
Michel Debré era fill del professor Robert Debré (1882-1978), considerat el fundador de la pediatria moderna a França, i de Jeanne Debat-Ponsan, associada en medicina. Era net del rabí Simon Debré (1854-1939) i del pintor Édouard Debat-Ponsan. Val a dir que la família Debré a donat diverses grans personalitats, sobretot metges.
Debré va estudiar a París, a l'institut Montaigne i després a l'institut Louis-le-Grand. Llicenciat a l’Escola Lliure de Ciències Polítiques, es va doctorar en Dret a la Facultat de Dret de París i també es va incorporar a l’Escola d’Oficials de Reserva de Cavalleria de Saumur. Als 22 anys va ser admès a l'examen d'auditor al Consell d'Estat.
Lluità en la Resistència, i el 1942 es convertí en adjunt delegat del general Charles de Gaulle. Fou Senador per l'Indre i Loira (1948-1958) i diputat gaullista fins a la seva mort a l'Assemblea Nacional per La Reunió (1963-88) i al Parlament Europeu (1979-80).[2] Entre 1959 i 1962 fou Primer Ministre de França. Ocupà també els ministeris de Justícia (1958-59), Economia i Finances (1966-68), Afers Estrangers (1968-69) i Defensa (1969-73) i també de manera interina els de Reconstrucció i Habitació (1958), Veterans i Víctimes de Guerra (1958) i Educació (1959-60).
Va ser alcalde d'Amboise de 1966 a 1989. Formulà la idea de l'Europa de les pàtries. Enfrontat a Jacques Chirac, el 1981 es presentà com a candidat dissident a les presidencials.[3]
Referències
- ↑ «Michel Debré» (en francès). Govern francès. [Consulta: 29 abril 2021].
- ↑ «Michel Debré» (en francès). Assemblea Nacional francesa. [Consulta: 29 abril 2021].
- ↑ Cotta, 2008, p. 371.
Vegeu també
Bibliografia
- Cotta, Michèle. Cahiers secrets de la Ve République (en francès). vol. II: 1977-1986. Fayard, 2008. ISBN 978-2213637228.
Precedit per: Charles de Gaulle | Primer Ministre de França 1959-1962 | Succeït per: Georges Pompidou |
Precedit per: André Boulloche | Ministre de l'Educació Nacional 1959-1960 | Succeït per: Louis Joxe |