Matthew Wearn
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 setembre 1995 (28 anys) Perth (Austràlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | regatista |
| Nacionalitat esportiva | Austràlia |
| Esport | vela |
| Disciplina esportiva | Laser |
| Participà en | |
sailing at the 2020 Summer Olympics – Laser (en)  (1r) | |
| sailing at the 2024 Summer Olympics – Laser (en) (1r) | |
| Família | |
| Cònjuge | Emma Plasschaert (2023–) |
 | |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Competint per  Austràlia | |||
| làser | |||
| Jocs Olímpics | |||
| Or | Tokyo 2020 | Laser | |
| Or | París 2024 | Laser | |
| Campionat Mundial de Laser | |||
| Bronze | Slipt 2017 | Laser | |
| Plata | Aarhus 2018 | Laser | |
| Plata | Sakaiminato 2019 | Laser | |
| Plata | Melbourne 2020 | Laser | |
| Or | La Haia 2023 | ILCA 7 | |
| Or | Adelaide 2024 | ILCA 7 | |
Matthew Wearn OA (Perth, 30 de setembre de 1995) és un regatista australià.[1] Va guanyar l'or als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 i als Jocs Olímpics d'estiu de 2024 a la classe làser masculina.[2]
Carrera esportiva
Wearn va guanyar medalles de plata als Campionats del Món de làser el 2018, 2019 i 2020. Es va classificar per representar Austràlia en la competició de vela dels Jocs de Tòquio 2020, celebrats el 2021, on va guanyar la medalla d'or de laser.
El Dia d'Austràlia de 2022 va rebre l'Orde d'Austràlia.[3] L'any 2023, va ser guardonat com a atleta masculí de l'any als AIS Sport Performance Awards.[4] L'agost de 2024, va tornar a guanyar l'or de la categoria laser a París 2024.[5]
Vida personal
Wearn navega des que tenia cinc anys. Es va inspirar en les campiones olímpiques de Pequín Elise Rechichi i Tessa Parkinson que havien anat al seu club de vela local de Perth per mostrar als joves regatistes les medalles d'or que havien guanyat a la classe 470.[6] Quan tenia 15 anys, Matthew va ser convidat a entrenar amb l'equip sub-15 d'Austràlia Occidental de futbol australià, però a causa dels compromisos de navegació, va haver de rebutjar aquesta oportunitat.[7]
El 2023, es va casar amb la regatista belga Emma Plasschaert.[7]
Referències
- ↑ «Matt Wearn». Olympics.com.au. Australian Olympic Committee. [Consulta: 27 juliol 2021].
- ↑ «Matt Wearn becomes first back-to-back Olympic champion in men's dinghy» (en anglès). The Sydney Morning Herald, 07-08-2024. [Consulta: 7 agost 2024].
- ↑ «Australia Day Honours List». The Governor-General of the Commonwealth of Australia, 26-01-2022. [Consulta: 25 gener 2022].
- ↑ Commission, Australian Sports Commission; jurisdiction=Commonwealth of Australia; corporateName=Australian Sports. «Swimming makes a big splash at AIS Performance Awards» (en anglès). Australian Sports Commission. [Consulta: 29 novembre 2023].
- ↑ Rogers, Samantha. «Marvellous Matt! WA's Wearn claims back-to-back gold» (en anglès). The West Australian, 07-08-2024. [Consulta: 7 agost 2024].
- ↑ «Matt Wearn». AustralianSailingTeam.com.au. [Consulta: 25 agost 2021].
- ↑ 7,0 7,1 Pengilly, Adam. «'It was taken away from me': The Olympic champion who spent a year battling long COVID» (en anglès). The Sydney Morning Herald, 05-07-2024. Arxivat de l'original el 2024-07-05. [Consulta: 7 agost 2024].
Enllaços externs
- Matt Wearn a la Federació Internacional de Vela (anglès)