Mateu Aimeric
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 febrer 1715 Bordils (Gironès) |
| Mort | 1799 (83/84 anys) Ferrara (Itàlia) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, historiador, humanista |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
Mateu Aimeric (Bordils, Gironès, 27 de febrer de 1715 - Ferrara, Itàlia, 1799) va ser un filòsof, historiador i humanista català.[1][2]
El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748. Anys després, el 1765, intentà la creació d'una Acadèmia Criticoliterària. Fou catedràtic de filosofia suarista, durant sis anys, a la Universitat de Cervera,[1] on establí amistat amb Josep Finestres i Monsalvo,[3] Al costat d'altres jesuïtes com Tomàs Cerdà (1715-1791), desenvolupà, fins a llur expulsió el 1767, un escolasticisme eclèctic, de compromís entre la vella filosofia i la nova ciència.[4] També fou rector dels col·legis de l'orde a Barcelona, a Cervera entre els anys 1760 i 1763, i a Gandia entre 1763 i 1766, convertint-se en canceller de la Universitat d'aquesta darrera ciutat.[5] Arran de l'expulsió dels jesuïtes el 1767 s'establí a Ferrara, Itàlia. Realitzà una tasca de proselitisme dins l'orde que donà lloc a la formació d'un grup de deixebles, principalment Tomàs Cerdà, (que anà a França per aprendre matemàtiques) i Josep Ponç. Defensà, però, l'autoritat d'Aristòtil, tal com era interpretat en la tradició escolàstica, enfront de les doctrines dels filòsofs anglesos i francesos (Gassendi, Bacon, Descartes). La seva filosofia fou qualificada dins l'orde com un sistema antiquonovum, que ensenyava el que calia innovar i el que calia conservar.[6] Les seves doctrines foren elogiades per Gregori Maians i Siscar, amb qui mantingué una estreta correspondència.[7] A Ferrara, Aimeric es veié immergit en les polèmiques nacionalistes suscitades pels humanistes italians Girolamo Tiraboschi i Clementino Venneti en contra de la literatura hispanoromana, la qual cosa originà, com a reacció, una veritable escola apologètica de clàssics llatins d'origen hispànic.[1]
Publicacions [1]
- Sistema antiquonovum jesuiticae Philosophiae (1747)
- Prolusiones philosophicae (1756)
- De vita et morte linguae latinae (1780), dissertació.
- Nomina et acta Episcoporum Barcinonensium (1760), episcopologi.
- Historia Geográfica y Natural de Cataluña (1767), en castellà, que restà inèdita, i fou una ampliació de la Història Natural de Catalunya, escrita cent seixanta anys abans pel jesuïta Pere Gil Estalella.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «.xml Mateu Aimeric». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Teodoro Peris, Josep Lluís. «Notícies sobre la vida de Mateu Aimeric». A: Vida i mort de la llengua llatina: Una polèmica lingüística al segle xviii. Universitat de València, 2003, p. 13–19. ISBN 978-84-370-5673-9 [Consulta: 26 maig 2019].
- ↑ Balcells, Albert. Història de la historiografia catalana. Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 130. ISBN 978-84-7283-765-2 [Consulta: 26 maig 2019].
- ↑ Lluís Font, Pere «Esquema històric de la filosofia catalana». Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, Núm. 10 (Els filòsofs catalans a l'exili), 1984. ISSN: 2014-881X [Consulta: 26 maig 2019].
- ↑ Castellanos de Losada, Basilio Sebastián. Biografía eclesiástica completa : vidas de los personajes del Antiguo y Nuevo Testamento... (en castellà). Madrid ; Barcelona: Impr. y Libr. de Eusebio Aguado ; Impr. y Libr. de J. M. de Grau y Compañía, 1848-1868, p. 288 (volum I).
- ↑ Benítez i Riera, Josep Maria «Els escrits filosòfics del jesuïta Mateu Aymerich d'abans de l'expulsió carlotercista de 1767». Revista catalana de teologia, vol. 24, núm. 1, 1999, pàg. 109-154. ISSN: 0210-5551.
- ↑ Benítez i Riera, Josep Maria «La relació de Mateu Aymerich amb Gregori Mayans». Revista catalana de teologia, vol. 25, núm. extra 1 (La Humanitat a la recerca de Déu. Miscel·lània en homenatge al prof. Dr. Josep M. Rovira Belloso), 2000, pàg. 223-232. ISSN: 0210-5551.