Mangosta grisa de l'Índia

Infotaula d'ésser viuMangosta grisa de l'Índia
Urva edwardsii Modifica el valor a Wikidata

Adult salvatge a l'Índia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hàbitatmatollar Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaHerpestidae
GènereUrva
EspècieUrva edwardsii Modifica el valor a Wikidata
Geoffroy, 1818
Nomenclatura
Sinònims
Herpestes edwardsi Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

La mangosta grisa de l'Índia o mangosta grisa comuna (Urva edwardsii) és una espècie de mangosta que es troba al sud de l'Índia i a Sri Lanka.

Descripció

Tenen cossos llargs, cames curtes i glàndules anals odoríferes molt desenvolupades. El seu pelatge és gruixut i de textura aspra. S'identifica pel seu color gris plata, saltejat de petites taques blanques i negres per tot el cos, i una cua amb l'extrem blanquinós.[1]

La longitud conjunta del cap i el cos varia entre 38 i 46 centímetres de llarg, mentre que la de la cua és de 35 centímetres. El pes dels membres d'aquesta espècie gènere varia entre 0,5 i 4 quilos.[2][3] Tenen 40 dents.

Té cinc dits a cada pota. Les potes del darrere estan nues fins al taló, mentre que les davanteres tenen pèl fins a les urpes esmolades i corbades.[4][3]

Els mascles són significativament més grans que les femelles.

Hàbitat i comportament

Són caçadors solitaris terrestres i diürns que busquen durant tot el dia. Se les pot veure a qualsevol hora del dia, però és especialment activa a principis del matí i de la tarda, quan la seva activitat se centra en la recerca de rèptils. Utilitzen un trot ràpid, en constant moviment, explorant l'àrea per trobar aliments. Poques vegades són vistes enfilant-se als arbres.[1]

Aquesta espècie és coneguda pel seu comportament en la lluita contra les serps (especialment la cobra). En una lluita contra una serp utilitza tècniques i adaptacions especials. Al principi, la mangosta mostra les seves dents agressivament. La cobra al seu torn obre l'àmplia boca, estén la pell del coll formant un caputxó el·líptic, i arqueja el coll. La serp llença atacs una vegada i una altra, però la mangosta és capaç de saltar fora del seu abast i balancejar-se com un boxejador. Després d'aproximadament una hora, la serp s'esgota, i la mangosta salta i tracta de donar la seva primera mossegada. La serp en general pot resistir les primeres mossegades, però la mangosta persisteix fins que és capaç de mantenir i trencar el crani de la cobra. La cobra normalment perd perquè no és capaç d'atacar i retirar-se amb la suficient rapidesa per poder injectar el seu verí. El mangosta estaria en desavantatge davant d'una serp constrictora (boa o pitó) o un crotàlid.[5]

La mangosta grisa de l'Índia no tenen por de l'escorpí o de la seva picada. Agafen l'escorpí i el llancen diverses vegades entre les cames contra una superfície dura fins que els trenquen la closca. També utilitzen aquesta tècnica per trencar ous grans. La majoria de les mangostes utilitzen aquesta tècnica per trencar els ous de mida mitjana. A causa del seu cos més gran, poden sostenir ous de grandària mitjana entre les seves potes i mossegar-los pel seu l'extrem petit.

Tenen una apòfisi transversal particularment ampli a les vèrtebres lumbars i un sacre ample. Es creu que aquest columna vertebral modificada ajuda a la mangosta a defensar-se enrollant-se com bola com un eriçó. La mangosta comuna (Herpestes icheneumon), una parenta seva, no utilitza aquesta tècnica de defensa i no té vèrtebres lumbars especials.[4]

Generalment viu en boscos oberts, matollars i terres de cultiu, sovint prop dels assentaments humans.[2] Viu en caus, bardisses i matolls, entre arbredes, refugiant-se sota pedres o arbustos i, fins i tot, en desguassos. Dormen en forats a terra o als arbres, per fugir del sol del migdia.[1]

És molt audaç i curiosa, però al mateix temps cautelosa, ja que poques vegades s'aventuren lluny de cobert. És una hàbil escaladora. En general viuen soles o en parella.

Reproducció

Shetty va observar el comportament d'aparellament de la mangosta grisa de l'Índia en captivitat. La jerarquia social era evident, i es va observar que el mascle i la femella dominants s'aparellaven més sovint que els animals subordinats. No van observar canvis significatius en l'aparellament amb femelles en zel.[6]

Es reprodueix ràpidament, i les femelles donen a llum a dues o tres ventrades l'any, de 2 a 4 cries cadascuna. El període de gestació és de 60 a 65 dies, i el part es produeixen al maig o juny i entre octubre i desembre. Les femelles tenen de quatre a sis mames.[7][4][3]

No van obtenir informació de l'atenció dels pares sobre les cries. No obstant això, com és el cas de tots els mamífers, les mares s'encarreguen de les seves cries. Els carnívors solen néixer altricials, acabant-se de desenvolupar en el niu o alguna mena de cau. Tot i que no es coneix del cert, és raonable suposar que succeeix amb la mangosta grisa de l'Índia.

Esperança de vida

En general, viuen al voltant de set anys, encara que es coneix el cas d'un individu que visqué dotze anys i mig. La major amenaça per a la supervivència de la mangosta grisa de l'Índia, és l'ús de productes agroquímics tòxics en les zones agrícoles. El govern indi ha restringit el seu ús al voltant de les àrees protegides.

Dieta

Són caçadors oportunistes que s'alimenten de rosegadors, serps, ous i cries d'aus, llangardaixos i gran varietat d'invertebrats, i parts de plantes (fruites, baies i arrels). A l'Índia, se'ls ha vist perseguint una llebre i fugir amb un esplugabous. A l'Índia, s'alimenta dels ous i pollets de gall de Bankiva, paó, i perdicins. Se sap que cacen a les praderies a la recerca de serps i petits mamífers, a les platges de Hawaii, i travessant en l'aigua per trobar menjar sota les pedres.

També s'han vist caçant llagostes, escorpins, centpeus, granotes, crancs i peixos. Té un crani allargat amb dents especialitzades per a la caça. Els incisius formen un cisalla afilada a la part davantera de la boca, els canins sobresurten per permetre-li aferrar-se als caps de les serps, i els molars tenen arestes per trinxar insectes.[8] Al llarg del riu Chambal, de tant en tant, s'alimenta d'ous de gavials.

Subespècies

  • U. e. edwardsi
  • U. e. ferrugineus
  • U. e. lanka
  • U. e. montanus
  • U. e. nyula

Galeria

  • Mangosta grisa de l'Índia a Hyderabad, Índia
    Mangosta grisa de l'Índia a Hyderabad, Índia
  • Mangosta grisa de l'Índia a Hyderabad, Índia
    Mangosta grisa de l'Índia a Hyderabad, Índia

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Santiapillai, C., M. De Silva, S. Dissanayake. 2000. The status of mongooses (family: Herpestidae) in Ruhuna National Park, Sri Lanka. The Journal of the Bombay Natural History Society, 97: 208-214.
  2. 2,0 2,1 Bridges, W. 1948. Wild Animals of the World. Garden City, NY: Garden City Books.
  3. 3,0 3,1 3,2 Walker, E. 1975. Mammals of the World; 3rd Edition vol. 3. Baltimore, Maryland: Hopkins University Press.
  4. 4,0 4,1 4,2 Ewer, R. F. 1973. The Carnivores. Ithaca, NY: Cornell University Press.
  5. Carrington, R., The editors of Life. 1963. The Mammals. Nova York: Time Incorporated.
  6. Shetty, J., G. Shetty, S. Kanakaraj. 1995. Mating behavior of the Indian grey mongoose Herpestes edwardsii edwardsii Geoffroy. The Journal of the Bombay Natural History Society, 92: 26-29.
  7. 1976. Mongoose. Pàg. 604 in World Book Encyclopedia, Vol. 13. Chicago, IL: Field Enterprise Educational Corporation.
  8. Whitfield, P. 1978. The Hunters. New York, NY: Simon and Schuster.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de carnívors
Regne: Animalia  ·  Embrancament: Chordata  ·  Classe: Mammalia  ·  Infraclasse: Eutheria  ·  Superordre: Laurasiatheria
Subordre Feliformia
Nandiniidae
Civeta de palmera africana (N. binotata)
Herpestidae
(Mangostes)
Mangosta aquàtica (Atilax paludinosus)
Mangosta de cua gruixuda (Bdeogale crassicauda · Mangosta de Jackson (Bdeogale jacksoni · Mangosta de potes negres (Bdeogale nigripes)
Mangosta d'Alexandre (Crossarchus alexandri · Mangosta d'Angola (Crossarchus ansorgei · Mangosta fosca (Crossarchus obscurus · Mangosta fosca del Camerun (Crossarchus platycephalus)
Mangosta groga (Cynictis penicillata)
Mangosta de Dybowsky (Dologale dybowskii)
Mangosta esvelta d'Angola (Galerella flavescens · Mangosta grisa del Cap (Galerella pulverulenta · Mangosta vermella africana (Galerella sanguinea · Mangosta esvelta de Somàlia (Galerella ochracea)
Mangosta nana de Somàlia (Helogale hirtula · Mangosta nana africana (Helogale parvula)
Mangosta comuna (Herpestes ichneumon)
Mangosta cuablanca (Ichneumia albicauda)
Mangosta de Libèria (Liberiictis kuhni)
Mangosta de Gàmbia (Mungos gambianus · Mangosta ratllada (Mungos mungo)
Mangosta de Selous (Paracynictis selousi)
Mangosta de Meller (Rhynchogale melleri)
Suricata (Suricata suricatta)
Mangosta petita asiàtica (U. auropunctata) · Mangosta cuacurta (U. brachyura) · Mangosta grisa de l'Índia (U. edwardsii) · Mangosta bruna de l'Índia (U. fusca) · Mangosta de Java (U. javanica) · Mangosta de collar (U. semitorquata) · Mangosta vermella de l'Índia (U. smithii) · Mangosta menjacrancs (U. urva) · Mangosta de coll ratllat (U. vitticolla)
Mangosta de musell llarg (X. naso)
Hyaenidae
(Hienes)
Hiena tacada (C. crocuta)
Hiena bruna (H. brunnea)  · Hiena ratllada (H. hyaena)
Pròteles (P. cristatus)
Felidae
Família gran recollida més avall
Viverridae
Família gran recollida més avall
Eupleridae
Família gran recollida més avall
Família Felidae
Felinae
Guepard (Acinonyx jubatus)
Caracal
Gat daurat africà (C. aurata) · Caracal (C. caracal)
Gat de Borneo (Catopuma badia · Gat daurat asiàtic (Catopuma temminckii)
Gat del desert xinès (Felis bieti · Gat domèstic (Felis catus · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat salvatge africà (F. lybica · Gat de Pallas (Felis manul · Gat de la sorra (Felis margarita · Gat de peus negres (Felis nigripes · Gat salvatge (Felis silvestris)
Jaguarundi (H. yagouaroundi)
L. braccatus  · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi · Gat kodkod (Leopardus guigna · L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus)  · L. narinensis · L. pajeros  · Ocelot (Leopardus pardalis · L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus · Gat margay (Leopardus wiedii)
Serval (Leptailurus serval)
Linx del Canadà (Lynx canadensis · Linx nòrdic (Lynx lynx · Linx ibèric (Lynx pardinus · Linx roig (Lynx rufus)
Gat marbrat (Pardofelis marmorata)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis · Gat capplà (Prionailurus planiceps · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Puma
Puma (Puma concolor)
Pantherinae
Pantera nebulosa (Neofelis nebulosa · Pantera nebulosa de Borneo (Neofelis diardi)
Lleó (Panthera leo · Jaguar (Panthera onca · Lleopard (Panthera pardus · Tigre (P. tigris) · Pantera de les neus (P. uncia)
Família Viverridae (inclou les civetes)
Paradoxurinae
Binturong (Arctictis binturong)
Civeta de palmera de dents petites (Arctogalidia trivirgata)
Civeta de palmera de Sulawesi (Macrogalidia musschenbroekii)
Civeta de palmera emmascarada (Paguma larvata)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Hemigalinae
Civeta de palmera d'Owston (Chrotogale owstoni)
Civeta llúdria (Cynogale bennettii)
Civeta de palmera de Hose (Diplogale hosei)
Civeta de palmera ratllada (Hemigalus derbyanus)
Prionodontinae
Linsang ratllat (Prionodon linsang · Linsang tacat (Prionodon pardicolor)
Viverrinae
Civeta africana (Civettictis civetta)
Geneta d'Etiòpia (Genetta abyssinica · Geneta d'Angola (Genetta angolensis · Geneta de Bourlon (Genetta bourloni · Geneta crestada (Genetta cristata · Geneta comuna (Genetta genetta · Geneta de Johnston (Genetta johnstoni · Geneta rubiginosa (Genetta maculata · Geneta pardina (Genetta pardina · Geneta aquàtica (Genetta piscivora · G. poensis  · Geneta servalina (Genetta servalina · Geneta de Villiers (Genetta thierryi · Geneta tacada (Genetta tigrina · Geneta gegant (Genetta victoriae)
Linsang de Leighton (Poiana leightoni · Linsang africà (Poiana richardsonii)
Civeta de Malabar (Viverra civettina · Civeta tacada (Viverra megaspila · Civeta malaia (Viverra tangalunga · Civeta grossa de l'Índia (Viverra zibetha)
Civeta petita de l'Índia (Viverricula indica)
Família Eupleridae
Euplerinae
Fossa (Cryptoprocta ferox)
Eupleri (Eupleres goudotii) · E. major
Fossa
Civeta de Madagascar (Fossa fossana)
Galidiinae
Mangosta de cua anellada (Galidia elegans)
Mangosta de bandes amples (Galidictis fasciata · Mangosta de Wozencraft (Galidictis grandidieri)
Mangosta de bandes estretes (Mungotictis decemlineata)
Mangosta bruna de Madagascar (Salanoia concolor · S. durrelli
Subordre Caniformia (continua més avall)
Ursidae
(Ossos)
Panda gegant (A. melanoleuca)
Os malai (H. malayanus)
Os morrut (M. ursinus)
Os d'antifaç (T. ornatus)
Os negre americà (U. americanus)  · Os bru (U. arctos)  · Os polar (U. maritimus)  · Os del Tibet (U. thibetanus)
Mephitidae
(Mofetes)
Mofeta dels Andes (C. chinga)  · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii)  · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus)  · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Mofeta cuallarga (M. macroura)  · Mofeta ratllada (M. mephitis)
Toixó d'Indonèsia (M. javanensis)  · Toixó de Palawan (M. marchei)
Mofeta tacada meridional (S. angustifrons)  · Mofeta tacada occidental (S. gracilis)  · Mofeta tacada oriental (S. putorius)  · Mofeta tacada nana (S. pygmaea)
Procyonidae
Bassaricyon
(Olingos)
Olingo d'Allen (B. alleni)  · Olingo de Beddard (B. beddardi)  · Olingo de Gabbi (B. gabbii)  · B. medius · Olinguito (B. neblina)
Bassarisc de cua anellada (B. astutus)  · Bassarisc centreamericà (B. sumichrasti)
Coatí de nas blanc (N. narica)  · Coatí sud-americà (N. nasua)
N. meridensis · Coatí de muntanya (N. olivacea)
Kinkajú (P. flavus)
Os rentador menjacrancs (P. cancrivorus)  · Os rentador (P. lotor)  · Os rentador de Cozumel (P. pygmaeus)
Ailuridae
Panda vermell de l'Himàlaia (A. fulgens) · Panda vermell de la Xina (A. styani)
Subordre Caniformia (continua més amunt)
Otariidae
(inclou els ossos marins
i els lleons marins)
Os marí sud-americà (A. australis)  · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri)  · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis)  · Os marí antàrtic (A. gazella)  · Os marí de Juan Fernández (A. philippii)  · Os marí afroaustralià (A. pusillus)  · Os marí de Guadalupe (A. townsendi)  · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)
Os marí septentrional (C. ursinus)
Lleó marí de Steller (E. jubatus)
Lleó marí australià (N. cinerea)
Lleó marí sud-americà (O. flavescens)
Lleó marí de Nova Zelanda (P. hookeri)
Lleó marí de Califòrnia (Z. californianus)  · Lleó marí de les Galápagos (Z. wollebaeki)
Odobenidae
Morsa (O. rosmarus)
Phocidae
Foca de cresta (C. cristata)
Foca barbuda (E. barbatus)
Foca grisa (H. grypus)
Foca de bandes (H. fasciata)
Foca lleopard (H. leptonyx)
Foca de Weddell (L. weddellii)
Foca menjacrancs (L. carcinophagus)
Elefant merí septentrional (M. angustirostris)  · Elefant merí meridional (M. leonina)
Foca monjo del Mediterrani (M. monachus)
Foca monjo de Hawaii (N. schauinslandi)
Foca de Ross (O. rossi)
Foca de Grenlàndia (P. groenlandicus)
Foca tacada (P. largha)  · Foca comuna (P. vitulina)
Foca del Caspi (P. caspica)  · Foca ocel·lada (P. hispida)  · Foca del Baikal (P. sibirica)
Canidae
Família gran llistada més avall
Mustelidae
Família gran llistada més avall
Família Canidae
Atelocynus
Canis
Xacal ratllat (C. adustus)  · Xacal comú (C. aureus)  · Coiot (C. latrans)  · Llop daurat africà (C. lupaster)  · Llop (C. lupus)  · Xacal de llom negre (C. mesomelas)  · Xacal d'Etiòpia (C. simensis)
Cerdocyon
Guineu menjacrancs (C. thous)
Chrysocyon
Llop de crinera (C. brachyurus)
Cuon
Cuó (C. alpinus)
Lycalopex
Guineu andina (L. culpaeus)  · Guineu grisa de Darwin (L. fulvipes)  · Guineu grisa argentina (L. griseus)  · Guineu d'Azara (L. gymnocercus)  · Guineu de Sechura (L. sechurae)  · Guineu cendrosa (L. vetulus)
Lycaon
Nyctereutes
Gos viverrí (N. procyonoides)
Otocyon
Otoció (O. megalotis)
Speothos
Gos dels matolls (S. venaticus)
Urocyon
Guineu grisa (U. cinereoargenteus)  · Guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (U. littoralis)
Vulpes
Guineu de Bengala (V. bengalensis)  · Guineu de Blanford (V. cana)  · Guineu del Cap (V. chama)  · Guineu de l'estepa (V. corsac)  · Guineu del Tibet (V. ferrilata)  · Guineu àrtica (V. lagopus)  · Guineu menuda (V. macrotis)  · Guineu pàl·lida (V. pallida)  · Guineu de Rüppell (V. rueppelli)  · Guineu veloç (V. velox)  · Guineu roja (V. vulpes)  · Fennec (V. zerda)
Família Mustelidae
Guloninae
Eira
Taira (E. barbara)
Golut (G. gulo)
Marta nord-americana (M. americana)  · Marta de coll groc (M. flavigula)  · Fagina (M. foina)  · Marta de les muntanyes Nilgiri (M. gwatkinsii)  · Marta (M. martes)  · Marta del Japó (M. melampus)  · Marta gibelina (M. zibellina)
Marta pescadora (P. pennanti)
Helictidinae
Toixó d'Everett (M. everetti)  · Toixó de la Xina (M. moschata)  · Toixó oriental (M. orientalis)  · Toixó de Myanmar (M. personata)
Ictonychinae
Grisó petit (G. cuja)  · Grisó gros (G. vittata)
Turó ratllat africà (I. striatus)
Mostela de la Patagònia (L. patagonicus)
Mostela ratllada sahariana (P. lybica)
Mostela de clatell blanc (P. albinucha)
Turó marbrat (V. peregusna)
Lutrinae
(Llúdries)
Llúdria del Cap (A. capensis)  · Llúdria d'ungles curtes oriental (A. cinerea) · Llúdria inerme del Congo (A. congicus)
Llúdria marina (E. lutris)
Llúdria de coll tacat (H. maculicollis)
Llúdria del Canadà (L. canadensis)  · Llúdria costanera sud-americana (L. felina)  · Llúdria cuallarga (L. longicaudis)  · Llúdria de Xile (L. provocax)
Llúdria comuna (L. lutra)  · Llúdria de Sumatra (L. sumatrana)
Llúdria de l'Índia (L. perspicillata)
Llúdria gegant (P. brasiliensis)
Melinae
Toixó de gola blanca (A. albogularis)  · Toixó porcí (A. collaris)  · Toixó porcí de Sumatra (A. hoevenii)
Meles
Toixó del Japó (M. anakuma)  · Toixó asiàtic (M. leucurus)  · Toixó (M. meles)
Mellivorinae
Ratel (M. capensis)
Mustelinae
Mustela
(Mosteles)
Mostela de muntanya (M. altaica)  · Ermini (M. erminea)  · Turó de l'estepa (M. eversmannii)Mostela del Japó (M. itatsi)  · Mostela de panxa groga (M. kathiah)  · Visó europeu (M. lutreola)  · Mostela de Java (M. lutreolina)  · Turó de peus negres (M. nigripes)  · Mostela (M. nivalis)  · Mostela de peus nus (M. nudipes)  · Turó comú (M. putorius)  · Mostela de Sibèria (M. sibirica)  · Mostela de llom ratllat (M. strigidorsa)  · Mostela d'Egipte (M. subpalmata)
Mostela tropical (N. africana) · Mostela de Colòmbia (N. felipei) · Mostela cuallarga (N. frenata) · Visó americà (N. vison)
Taxidiinae
Toixó americà (T. taxus)
Bases de dades taxonòmiques
ADW BioLib COL EOL FW GBIF IN ITIS MSW NCBI Species+