Los miedos

Infotaula de pel·lículaLos miedos
Fitxa
DireccióAlejandro Doria Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Pablo Brichta
María Leal
Tita Merello
Sandra Mihanovich
Aníbal Morixe
Soledad Silveyra
Miguel Ángel Solá Modifica el valor a Wikidata
ProduccióLita Stantic Modifica el valor a Wikidata
GuióAlejandro Doria i Juan Carlos Cernadas Lamadrid Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLuis María Serra Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMiguel Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSilvia Ripoll
VestuariMargarita Jusid
ProductoraIsla Cinematográfica
DistribuïdorLuzern S.A.
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1980 Modifica el valor a Wikidata
Durada99 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0187281 Filmaffinity: 926011 Allmovie: v161437 Modifica els identificadors a Wikidata

Los miedos és una pel·lícula argentina filmada en Eastmancolor estrenada el 14 d'agost de 1980. Dirigida per Alejandro Doria. Escrita per Alejandro Doria i Juan Carlos Cernadas Lamadrid. Protagonitzada per la primera actriu Tita Merello. Coprotagonitzada per Soledad Silveyra, Miguel Ángel Solá, Sandra Mihanovich, Aníbal Morixe i Lito González. També, va comptar amb l'actuació especial de María Leal. Té escenes d'exteriors filmades a Comodoro Rivadavia, Gaiman, Puerto Madryn, Rawson, Sarmiento i Trelew a la província de Chubut.

Sinopsi

Una anciana, un assassí, una dona embarassada, un futbolista, un disminuït mental i una prostituta fugen d'una pesta cap al Sud.[1][1]

Repartiment

Hi van participar els següents intèrprets:[1]

  • Tita Merello
  • Soledad Silveyra
  • Miguel Ángel Solá
  • Sandra Mihanovich
  • Aníbal Morixe
  • Lito González
  • María Leal
  • Pablo Brichta
  • Silvia Fernández Vita
  • María Pla
  • Jorge Ferrero
  • Agustín Barrilli

Comentaris

Fernando Masllorens va opinar a Convicción :

« «Però arriba el film amb aquest sentit universal a l'espectador? Només parcialment perquè el tractament fantàstic del començament es veu circunscripto al problema particular de la dona embarassada i la seqüència final és purament realista.»[1] »

A La Razón va opinar Alfredo Andrés:

« «Doria ha elaborat una històoria tan lacònica com expressiva.»[1] »

Manrupe i Portela escriuen:

« «Paràbola apocalíptica amb bones actuacions i estesa en extrem.»[1] »

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001. 

Enllaços externs