Llora rosada
Russula vesca  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Estat de conservació | |||||||||
 | |||||||||
| Risc mínim | |||||||||
| UICN | 122090747 | ||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Russula | ||||||||
| Espècie | Russula vesca Fr., 1836 | ||||||||
La llora rosada [1][2] o rogeta[2] (Russula vesca) és una cualbra amplament distribuïda en la zona mediterrània, des del litoral fins a l'estatge subalpí i fins al nord d'Europa.[3]
Morfologia
Bolet amb el barret de fins a 12 cm de diàmetre; subglobós de jove, estès i suaument deprimit en el centre quan adult; de bru vinaci a bru avellana o bru porpra; sempre amb tons rosats o carnis (sovint recorda el color del pernil dolç); superfície llisa, humida; fàcilment separable, fins a 2/3 del radi; marge més clar que el barret, obtús, llis; en l’adult pentinat i que, per retracció de la cutícula, acostuma a mostrar la carn del barret i les làmines.[1][2][3][4][5]
Làmines denses, blanes, lleugerament flexibles; blanques, amb l’edat cremoses, sovint amb l’aresta tacada de rovell.
Cama allargada, esvelta; blanca, sovint amb taques rovell; s’aprima cap al peu.
Carn aprimada, esmicoladissa; blanca, es tenyeix de rovell a groc brunenc al peu i a les ferides; dolça al tast, de fruits secs; d’olor inapreciable.
Hàbitat
Espècie termòfila i primerenca; es troba des de principis de primavera a mitjan tardor, fructifica amb preferència en èpoques caloroses; prefereix terrenys silicis; des de l’estatge subalpí i la muntanya mitjana fins a la plana i litoral; vora coníferes (pi negre, pi roig, avet) a muntanya, vora planifolis (alzina, surera, castanyer, roures, faig, avellaner) a la plana.[2][4][3][5]
Observacions
Carn Fe +: de rosa salmó viu a rovell rosaci, reacció molt ràpida i intensa.
De manera característica, en envellir la pell del barret es retreu en el marge, de manera que deixa veure les làmines de sota i la carn blanca del barret.
[2][4]
Comestibilitat
Comestible; molt apreciada, tot i que de poca carn.[1][2][4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sarnari, Mauro. Monografia illustrata del genere Russula in Europa, Tomo primo. Terni: Associazione Micologica Bresadola, 1998.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Llistosella, Jaume. Russulals de Catalunya i de les Illes Balears, Tesi Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997. ISBN 978-84-475-2089-3.
- ↑ 5,0 5,1 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.