Lleó I (galàxia)

Lleó I
Tipus	galàxia el·líptica i galàxia nana
Tipus morfològic	dSphun[1]
Descobert per	Albert George Wilson
Data de descobriment	1950
Cos pare	Via Làctia
Constel·lació	Lleó
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	0,26 Mpc [2]
Desplaçament cap al roig	0,00056[3]
Magnitud aparent (V)	10 (banda V)[4]
Moviment propi (declinació)	−0,126 mas/a [5]
Moviment propi (ascensió recta)	−0,114 mas/a [5]
Velocitat radial	283 km/s[2]
Ascensió recta (α)	10h 8m 28.1201s[6]
Declinació (δ)	12° 18' 23.4''[6]
Metal·licitat	−1,46[7]
Part de	Grup Local i [TSK2008] 223
Catàlegs astronòmics
PGC 29488 (Catàleg de galàxies principals) DDO 74 (David Dunlap Observatory Catalogue) LEDA 29488 (Lyon-Meudon Extragalactic Database) UGC 5470 (Uppsala General Catalogue) UZC J100826.8+121905 (catàleg Zwicky actualitzat) Anon 1005+12 (Asiago Supernova Catalogue (Version 2008-Mar)) MCG+02-26-027 (Morphological catalogue of galaxies. Part I. Catalogue of 7200 galaxies between declinations +90 and +45 (en) ) Z 64-73 (Catàleg de Galàxies i Cúmuls de Galàxies) Z 1005.8+1233 (Catàleg de Galàxies i Cúmuls de Galàxies)

Lleó I és una galàxia nana esferoidal en la constel·lació del Lleó, a només 12 arcmin de Regulus (α Leonis). Per això, aquesta galàxia de vegades rep el nom de Nana de Regulus. La llum de l'estel fa més difícil l'estudi de la galàxia, i no es va detectar visualment fins als anys 1990. Forma part del Grup Local i es creu que és una de les galàxies satèl·lits de la Via Làctia més allunyades.

Mesuraments de la velocitat radial d'algunes gegants vermelles brillants en Lleó I ha permès calcular la seva massa. S'ha trobat que és, almenys, (2,0 ± 1,0) x 10⁷ la massa solar. Lleó I pot estar embolicada en un núvol de gas ionitzat amb una massa similar al del conjunt de la galàxia. D'altra banda, no s'han descobert cúmuls globulars en ella, i s'ha trobat que la galàxia no té rotació.

Igual que altres galàxies nanes, Lleó I té una metal·licitat molt baixa, de l'ordre de l'1% de la del Sol. Sembla que la galàxia va experimentar un gran augment en el ritme de formació estel·lar fa 6000-2000 milions d'anys. Un menor nivell d'activitat va continuar fins a fa 500-200 mil d'anys. Es pensa que pot ser la galàxia nana esferoïdal més jove a l'entorn de la Via Làctia.

Els seus estels més brillants, situats en la branca asimptòtica de les gegants en el diagrama H-R, són astres vermellosos de magnitud 18-19 en banda V.

• Galàxies del Grup Local

• Catàleg SEDS
• Distribution of stars in the Leo I dwarf galaxy (Hodge, 1963)
• Variable stars in the Leo I dwarf galaxy. (Hodge, 1978)
• New carbon stars in spheroidal galaxies. I. Sculptor, Carina, Leo I and Leo II systems. (1985)
• The giant branch of Leo I (1987).
• La galàxia nana Leo I (juny de 2018).