Lev Artsimóvitx

Lev Artsimóvitx

Nom original	(ru) Лев Андреевич Арцимович
Biografia
Naixement	12 febrer 1909 (Julià) Moscou (Rússia)
Mort	1r març 1973 (64 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Formació	Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat Estatal de Belarús (–1928)
Activitat
Camp de treball	Física nuclear i física
Ocupació	físic, inventor, professor d'universitat
Ocupador	Facultat de Física de la Universitat Estatal de Moscou (1953–1973) Institut d'Enginyeria i Física de Moscou (1946–) Institut Kurtxàtov (1944–) Universitat Estatal de Sant Petersburg (1932–1936) Institut Ioffe (1930–1944)
Membre de	Acadèmia de Ciències de Rússia (acadèmic) (1953–) Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Obra
Obres destacables Tokamak
Estudiant doctoral	Igor Irodov
Premis (1953)  Premi Estatal de l'URSS  Orde de la Bandera Roja del Treball  Premi Stalin  Premi Lenin  Heroi del Treball Socialista  Orde de Lenin  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències  Premi Stalin, 1r grau

Lev Artsimóvitx (rus: Лев Андреевич Арцимович) (Moscou, 12 de febrer de 1909 ^(Julià) - Moscou, 1 de març de 1973) va ser un físic rus, Acadèmic de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS (1953), membre del Presídium de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS (des de 1957), i Heroi del Treball Socialista (1969).

Va ser conegut per dirigir l'equip que va assolir produir la primera fusió nuclear en un laboratori.

Artsimóvitx va treballar en el camp de la fusió nuclear i de la física del plasma.^[1]

De 1930 a 1944 va treballar a l'Institut Físic-Tècnic Ioffe, i el 1944 es va unir al Laboratori número 2 (actualment Institut Kurchàtov) per treballar en el Projecte soviètic de la bomba atòmica. De del 1951 fins a la seva mort el 1973, va ser el cap del programa d'energia de fusió soviètic.

És conegut com «el pare del Tokamak», un concepte especial de reactor de fusió.^[2] Una vegada Artsimóvitx va ser preguntat sobre quan estaria llest el primer reactor termonuclear. Va respondre: «Quan la humanitat ho necessiti, potser poc temps abans».^[3]

Sota la seva direcció es va assolir per primera vegada una reacció de fusió termonuclear en un laboratori.

De 1963 a 1973 va ser vicepresident de la Conferència Pugwash i president del Comitè Nacional de Físics Soviètics.

Va ser triat un Membre Honorari Estranger de l'Acadèmia Estatunidenca de les Arts i les Ciències en 1966.^[4]

• 1946 - Membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS.
• 1953 - Acadèmic de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS.
• 1953 - Premi Stalin de 1a classe.
• 1957 - Acadèmic-secretari de Departament d'Astronomia i Física General de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS, membre del Presídium de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS.
• 1958 - Premi Lenin.
• 1965 - Membre Honorari de l'Acadèmia de Ciències de Txecoslovàquia.
• 1966 - Membre Honorari Estranger de l'Acadèmia Estatunidenca de les Arts i les Ciències.
• 1968 - Membre Honorari de la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia.
• 1969 - Membre Honorari de l'Acadèmia de les Ciències de Iugoslava.
• 1969 - Heroi del Treball Socialista.
• 1970 - Ciutadà Honorari de Texas (Estats Units d'Amèrica).
• 1971 - Premi Estatal de l'URSS.
• 1972 - Doctor honoris causa de la Universitat de Varsòvia.
• Quatre Ordes de Lenin.
• Orde de la Bandera Roja, dues vegades (incl. 1945).

• El cràter lunar Artsimovich porta aquest nom en la seva memòria.^[5]

• «Artsimovich's photo». Acadèmia de Ciències de l'URSS.
• «Artsimovich Memorial Lecture». OFES. Arxivat de l'original el 2006-09-25. [Consulta: 17 juliol 2021].