Leopold Infeld
(1960) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 agost 1898 Cracòvia (Polònia) |
Mort | 15 gener 1968 (69 anys) Varsòvia (Polònia) |
Sepultura | Cementiri Militar de Powązki, A27 TUJE 21 52° 15′ 26″ N, 20° 57′ 06″ E / 52.257335°N,20.951641°E / 52.257335; 20.951641 |
Residència | Polònia |
Formació | Universitat Frederic Guillem de Berlín (1920–1921) Universitat Jagellònica (1916–1920) |
Tesi acadèmica | Fale świetlne w teorji względności (1921 ) |
Director de tesi | Władysław Natanson |
Activitat | |
Camp de treball | Física |
Ocupació | físic, escriptor, professor d'universitat, escriptor de no-ficció, periodista |
Ocupador | Universitat de Varsòvia (1950–1968) Universitat de Toronto (1938–1950) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1936–1938) Universitat de Cambridge (1933–1935) Universitat de Leipzig (1932–1933) Universitat de Lviv (1930–1932) |
Membre de | Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia Polonesa de les Ciències Polish Physical Society (en) |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Alfred Schild, Albert Coleman, Andrzej Trautman, Thoma Hull, Steve Kushneriuk, Theodore Morris, Wiesław Woźnicki, Marek Demiański, Włodzimierz Kołos, Iwo Białynicki-Birula i P. R. Wallace |
Família | |
Cònjuge | Halina Infeld (1928-1932) Helen Infeld (1939-1968) |
Fills | Eryk Infeld |
Pare | Salomon Infeld |
Germans | Felicja Stendigowa |
Premis
|
Leopold Infeld (Cracòvia, 20 d'agost de 1898 - Varsòvia, 15 de gener de 1968) va ser un matemàtic i físic teòric polonès.
Vida i Obra
Infeld va néixer al barri jueu de Kazimierz de Cracòvia en una família practicant. Tot i així va assistir des dels sis anys a l'escola polonesa (a més de l'hebraica a les tardes),[1] graduant-se el 1916. Aquest mateix any va ingressar a la universitat Jagellònica de Cracòvia on va estudiar física i matemàtiques, tot i que els seus estudis van ser interromputs per la Primera Guerra Mundial. El curs 1920-1921 el va fer a la universitat de Berlin on va conèixer Albert Einstein i, en retornar a Cracóvia, va obtenir el doctorat amb una tesi sobre la teoria de la relativitat.[2]
El 1922 va ser contractat com director de l'escola jueva de la vila de Konin,[3] un lloc de treball que no li agradava pel seu aïllament, però que va acceptar perquè, com ell deia, pels polonesos només era un jueu, i pels jueus polonesos no era suficientment jueu.[4] El 1924 va ser nomenat professor de física en un institut femení de Varsòvia; tampoc era el seu objectiu, però almenys era a Varsòvia, més a la vora dels cercles intel·lectuals.[5]
Finalment, el 1930 va obtenir una plaça de professor assistent a la universitat de Lwow (actual Lviv, Ucraïna). El 1933 va obtenir una beca Rockefeller que li va permetre estar els dos cursos següents a la universitat de Cambridge. El 1936, a invitació d'Einstein, es va incorporar a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, que va deixar el 1938 per ocupar una plaça docent a la universitat de Toronto.[6] Pasada la Segona Guerra Mundial i iniciada la Guerra Freda, va acabar essent infundadament sospitós de comunisme per les autoritats canadenques.[7] Va decidir, doncs, deixar el Canadà el 1950, per retornar al seu país, on va ser professor a la universitat de Varsòvia i creador de l'Institut de Física Teòrica.[8]
Referències
- ↑ Infeld, 2006, p. 18.
- ↑ Robinson, 1971, p. 301.
- ↑ Richmond, 1999, p. 2864.
- ↑ Richmond, 1999, p. 2867.
- ↑ Richmond, 1999, p. 2868.
- ↑ Robinson, 1971, p. 302.
- ↑ Stern, 1999, p. web.
- ↑ Gajewski, 1999, p. 3005.
Bibliografia
- Gajewski, Ryszard «Leopold Infeld, as I Remember him» (en anglès). Acta Physica Polonica B, Vol. 30, Num. 10, 1999, pàg. 3003-3008. ISSN: 0587-4254.
- Infeld, Leopold. Quest: An Autobiography (en anglès). American Mathematical Society, 2006. ISBN 0-8284-0309-0.
- Infeld, Leopold. Why I Left Canada: Reflections on Science and Politics (en anglès). McGill-Queen's University Press, 1978. ISBN 9780773593060.
- Richmond, Theo «Leopold Infeld: Hope Lost, Hope Regained» (en anglès). Acta Physica Polonica B, Vol. 30, Num. 10, 1999, pàg. 2863-2873. ISSN: 0587-4254.
- Robinson, G. de B. «Leopold Infeld» (en anglès). Canadian Mathematical Bulletin, Vol. 14, Num. 3, 1971, pàg. 301-303. DOI: 10.4153/CMB-1971-055-5. ISSN: 0008-4395.
- Schneider, Martina R. Zwischen zwei Disziplinen (en anglès). Springer, 2011. ISBN 978-3-642-21824-8.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Leopold Infeld» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Trautman, Andrzej. «Infeld, Leopold». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 febrer 2021]. (anglès)
- Beebe, Nelson H.F. «A Complete Bibliography of Publications by, and about, Leopold Infeld». University of Utah, 2021. [Consulta: 17 febrer 2021]. (anglès)
- Stern, Leonard. «Shadowing Infeld: Secret documents show the lengths to which Canadian spies went to try to prove exiled physicist was a communist». The Ottawa Citizen, 1999. [Consulta: 17 febrer 2021]. (anglès)