Lavrentievita
Lavrentievita | |
---|---|
Lavrentievita (agregats grocs o ocres) i cinabri (vermell o granat) | |
Fórmula química | Hg2+₃S₂(Cl,Br)₂ |
Localitat tipus | Kadyrel' Hg occurrence (en) |
Classificació | |
Categoria | Mineral |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.FC.15a |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.FC.15a |
Dana | 10.3.4.1 |
Heys | 6.5.3 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 8,94(2) Å; b = 5,194(7) Å; c = 18,33(4) Å; β = 92,44(8)° |
Color | incolor a groc |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1984-020 |
Símbol | Lvr |
Referències | [1] |
La lavrentievita és un mineral que forma sèrie amb l'arzakita. Fou anomenat així per V.I. Vasil'ev, N.A. Pal'chik, i O.K. Grechishchev l'any 1984 en honor de Mikhail Alekseevitx Lavrent’ev, un matemàtic i hidrodinamista de l'Institut d'Hidrodinàmica de Novosibirsk, Rússia, que fou fundador de l'Acadèmia Siberiana de la Ciència. La lavrentievita és polimorfa de la corderoïta i la kenhsuïta.
Característiques
La lavrentievita és un mineral de fórmula química Hg2+₃S₂(Cl,Br)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El mineral tipus es conserva al Museu Geològic de Sibèria Central, a Novosibirsk.
Formació i jaciments
A la seva localitat tipus, el mineral formava intercreixements complexos amb arzakita, de fins a 0,2 mil·límetres. A més a més, es trobava associat a quars, mercuri natiu, caolinita, eglestonita, corderoïota, cinabri i calomelans. El context geològic on fou trobat era la zona d'oxidació d'un dipòsit hidrotermal[2] amb presència de mercuri.[3]