Josep Gamot i Llúria
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 maig 1855  Barcelona |
| Mort | 20 desembre 1890 (35 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Professors | Rossend Nobas i Ballbé |
Josep Gamot i Llúria (Barcelona, 20 de maig de 1855 - Barcelona, 20 de desembre de 1890) fou un escultor català.[1]
Biografia
Fill del ferrer Joan Gamot i Catà i de Josepa Llurià, tots dos nascuts a Barcelona. Va estudiar a l'Escola Llotja i fou deixeble de Rossend Nobas i Ballbé.
La part més nombrosa de la seva obra es compon de retrats i petites peces dirigides per al col·leccionisme. Realitzà també algunes peces de plata.
Va participar l'any 1876 a l'Exposició Nacional de Madrid amb l'obra Caín presa de remordiment.
Va col·laborar al monument a Cristòfor Colom de Barcelona, amb les escultures Aragó i Lluís de Santàngel (1888), i va realitzar Anfitrite (1881) i un grup de nens situats a la part alta de la Cascada del Parc de la Ciutadella.
Obres
- Cap de dona
- Bust de Manola
- Gitano
- Gitana
- Un africà (1880)
- Circasiana (1881)
- Bust de Maja (1882)
- Moro en oració (1885), al Museu Nacional d'Art de Catalunya
Referències
- ↑ «Josep Gamot i Llúria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Gamot i Llúria
Bibliografia
- Alcolea Gil, Santiago. Escultura Catalana del siglo XIX. Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya, 1989.
- La Gran Enciclopèdia en català, volum 9. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5437-7.