Gilda
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Charles Vidor |
Protagonistes | Rita Hayworth Glenn Ford George Macready Joseph Calleia Eduardo Ciannelli Steven Geray Joe Sawyer Gerald Mohr Mark Roberts Ludwig Donath Donald Douglas Argentina Brunetti Bess Flowers Ruth Roman Leo Reuss William Smith Ernö Verebes Jean De Briac Stuart Holmes Julio Abadía (en) Enrique Acosta Ed Agresti (en) Sam Appel Sam Ash Nina Bara Edward Biby Robert Board Symona Boniface Eugene Borden Paul Bradley Jack Chefe James Conaty Jerry De Castro (en) Leander de Cordova Sayre Dearing Jack Del Rio (en) Jean Del Val Carli Elinor Fernanda Eliscu Anita Kert Ellis Herbert Evans Nobel G. Evey (en) Sam Flint Curt Furburg (en) Fred Godoy (en) Philip Van Zandt George J. Lewis Harold Miller Frank Mayo John Tyrrell |
Producció | Virginia Van Upp |
Dissenyador de producció | Stephen Goosson |
Guió | Jo Eisinger, Ben Hecht, Virginia Van Upp i Marion Parsonnet |
Música | Hugo Friedhofer |
Fotografia | Rudolph Maté |
Muntatge | Charles Nelson |
Vestuari | Jean-Louis |
Productora | Columbia Pictures |
Distribuïdor | Columbia Pictures, Netflix, iTunes i Xfinity Streampix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 14 febrer 1946 |
Durada | 110 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | drama, cinema negre, cinema romàntic, thriller i cinema sobre jocs d'aposta |
Tema | joc d'aposta |
Lloc de la narració | Argentina |
Gilda és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Charles Vidor i estrenada l'any 1946. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
El jugador d'estar per casa Johnny Farrell (Glenn Ford) arriba a Buenos Aires, Argentina. Ballin Mundson (George Macready), el propietari d'un casino i persona indesitjable, el salva d'un pistoler, i el converteix en la seva mà dreta en el negoci que regenta. No obstant això, la relació entre els dos homes, que es basa en una mútua desconfiança i falta d'escrúpols, es ressent definitivament quan Mundson torna d'una absència, acompanyat de Gilda (Rita Hayworth), a qui ha conegut en el viatge i amb la qual s'ha casat. Farrell havia tingut anys enrere una relació amb aquesta dona, extremadament sensual i atractiva, però a la qual va acabar odiant. La nova relació entre Farrell i Gilda està plena d'emocions i reticències, de sentiments i de retrets, i es torna més estranya quan sobtadament Mundson desapareix.[2][3]
Comentaris
Un film mític que ha generat una llegenda que ha arribat a imposar-se per sobre dels seus propis valors. Melodrama amb alguns tints negres que mostra el delirant erotisme de Rita Hayworth (des del seu striptease de guants fins a l'ambigua bufetada que li propinà Glenn Ford), que va aconseguir transcendir el conjunt, proporcionant-li un encant i una aurèola que el temps no ha aconseguit erradicar. Més enllà del seu valor estrictament artístic, aquest drama passional es va convertir en una icona de la història del cinema. La dècada dels quaranta va produir pel·lícules molt millors, però el simbolisme i estètica de Gilda la van convertir, encara avui, en una obra imprescindible.
Gilda va impactar de tal manera en els espectadors de l'època, que la primera experiència atòmica de la postguerra, la bomba llançada pels nord-americans sobre l'atol Bikini, va portar per nom Gilda i tenia enganxada una fotografia publicitària de la Hayworth. Aquest paper va consagrar l'actriu a la categoria d'estrella eterna del cel·luloide. L'escena en la qual interpreta Put the Blame on Mame, en què es treu un guant (i que va motivar la prohibició de la pel·lícula a Espanya), és una de les més famoses de la història del cinema, i el ballet d'Amado mio no es queda enrere.
Repartiment
- Rita Hayworth: Gilda
- Glenn Ford: Johnny Farrell
- George Macready: Ballin Mundson
- Joseph Calleia: Miguel Obregon
- Steven Geray: oncle Pio
- Joe Sawyer: Casey
- Gerald Mohr: el capità Delgado
- Robert Scott: Gabe Evans
- Ludwig Donath: l'alemany
- Don Douglas: Thomas Langford