Gaston Defferre
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Gaston Paul Charles Defferre 14 setembre 1910 Macilhargues (França) |
Mort | 7 maig 1986 (75 anys) Marsella (França) |
Sepultura | Cementiri Saint-Pierre (Marsella) |
Ministre de l'Interior de França | |
22 març 1983 – 17 juliol 1984 ← Gaston Defferre – Pierre Joxe → Membre del gabinet: Tercer Govern Mauroy | |
Ministre de l'Interior de França | |
22 juny 1981 – 22 març 1983 ← Gaston Defferre – Gaston Defferre → Membre del gabinet: Segon Govern Pierre Mauroy | |
Ministre de l'Interior de França | |
21 maig 1981 – 22 juny 1981 ← Christian Bonnet – Gaston Defferre → Membre del gabinet: Primer Govern Mauroy | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
1962 – 1981 ← Charles Colonna d'Anfriani – Philippe Sanmarco → | |
Alcalde de Marsella | |
9 maig 1953 – 7 maig 1986 | |
Senador de la Comunitat Francesa | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
Senador de França | |
Dades personals | |
Formació | Universitat d'Ais-Marsella Universitat Paul Cézanne |
Activitat | |
Camp de treball | Ciències polítiques i política |
Lloc de treball | París |
Ocupació | polític, jurista, membre de la Resistència Francesa, advocat, ministre de l'interior |
Partit | Partit Socialista de França Secció Francesa de la Internacional Obrera |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Edmonde Charles-Roux (1973–1986) Andrée Defferre-Aboulker (1935–1945) |
Pare | Paul Defferre |
Germans | Jacques Defferre |
Gaston Defferre (Marsilhargas, Hérault 1910 - Marsella, Provença 1986) fou un polític francès. Advocat i periodista, fou militant del Partit Socialista francès des del 1933 i membre de la Resistència com a responsable de la xarxa Brutos-Boyer durant l'ocupaació alemanya.
Fou elegit alcalde de Marsella el 1953, càrrec que ocupà fins a la mort, senador (1959-62) i ministre d'ultramar (1956-57), on planificà el procés de descolonització d'Àfrica. Fou contrari a la política del general Charles de Gaulle i esdevingué un personatge força influent en el seu partit. Diputat a l'Assemblea Nacional des del 1962] i el 1964-65, el 1969 fou candidat socialista a la presidència de la República, però fou derrotat per Georges Pompidou. Després de la reorganització del Parti Socialiste Français (PSF), s'adherí al programa comú de govern de l'esquerra (1972) i donà suport la candidatura de François Mitterrand en les eleccions presidencials del 1974 i 1981. El 1981, amb la victòria del PSF a les eleccions legislatives, fou nomenat ministre de l'interior i de descentralització; el 1984 passà al càrrec de ministre d'estat per a la planificació territorial.