Francisco Sáenz de Tejada y Olózaga
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 juliol 1895 Arnedo (La Rioja) |
Mort | 28 setembre 1966 (71 anys) Madrid |
Procurador a Corts | |
14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes | |
Governador civil de la província de Balears | |
8 juny 1951 – 25 gener 1952 ← José Manuel Pardo de Santayana y Suárez – Alejandro Rodríguez de Valcárcel → | |
Procurador a Corts | |
13 maig 1949 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
12 maig 1946 – 6 abril 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes | |
Governador civil de la província de Guipúscoa | |
29 desembre 1943 – 17 juny 1951 ← Luis Rodríguez de Miguel – José Solís Ruiz → | |
Procurador a Corts | |
16 març 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) | |
Procurador a Corts | |
1943 – 1958 | |
Governador civil de la província de Saragossa | |
27 agost 1939 – 29 desembre 1943 ← Antonio Iturmendi Bañales – Eduardo Baeza y Alegría → | |
Governador civil de la província d'Àlaba | |
5 gener 1939 – 1939 ← Eduardo Cadenas Camino – Javier Ramírez Sinués → | |
Governador civil de la província de Càceres | |
11 març 1937 – 2 gener 1939 | |
Regidor de l'Ajuntament de Madrid | |
Dades personals | |
Ideologia | Tradicionalisme i integrisme |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, magistrat |
Ocupador | Tribunal Suprem d'Espanya (1945–) |
Membre de | |
Altres | |
Títol | Baró de Benasque |
Premis
|
Francisco Sáenz de Tejada y Olózaga (1895, Arnedo, la Rioja - 29 de setembre de 1966, Madrid)[1] II Baró de Benasque, fou un polític falangista, governador civil de diferents províncies espanyoles durant la dictadura militar del general Franco.
Era fill de Francisco Sáenz de Tejada y Mancebo i de Maria Blanca de Olózaga y Ruiz Camarasa y Ortiz, es casà a Vitòria el 18 de juliol de 1927 amb Amalia de Zulueta y Echevarría Ruiz de Gamiz y Díaz de Mendívil,[2] i amb Teresa María Martínez del Peral y Fortón. Fou pare de quatre filles i quatre fills. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou regidor de l'Ajuntament de Madrid, vocal del Tribunal de Responsabilidades Políticas, membre de la secretaria del general Francisco Franco durant la Guerra Civil, governador civil de les províncies de Càceres, Àlaba, Saragossa, Guipúscoa, Lugo i de les Illes Balears, procurador en Corts, i magistrat del Tribunal Suprem, adscrit a la sala 4a de lo Contenciós-Administratiu.[1]
Fou canceller de l'Assamblea Espanyola de l'orde de Malta i cavaller del Real Cuerpo de Hijosdalgo de la Nobleza de Madrid. Fou condecorat amb la Gran Creu de l'orde del Mèrit Civil, amb la Gran Creu del Mèrit Militar, amb la Gran Creu del Mèrit Naval, amb la gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica i amb el Collar de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort.[1]