Fiódor Khitruk
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 abril 1917 (Julià)  Tver (Rússia) |
| Mort | 3 desembre 2012 (95 anys) Moscou (Rússia) |
| Causa de mort | malaltia de Parkinson |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
| Formació | Acadèmia Estatal de Belles Arts de Stuttgart |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pel·lícula d'animació |
| Ocupació | director de cinema, professor de teatre, pedagog, animador, guionista, traductor |
| Activitat | 1962 - |
| Ocupador | Soiuzmultfilm (1937–) Cursos Superiors de Formació per a Guionistes i Directors |
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica |
| Membre de | Unió de Cineastes de la URSS |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | Mariya Motruk |
| Fills | Andrei Khitruk |
Premis
| |
    | |
Fiódor Khitruk (Tver, 18 d'abril de 1917 (Julià) - Moscou, 3 de desembre de 2012) Fiódor Savélievitx Khitruk, rus: Фёдор Саве́льевич Хитру́к, va ser un dels més influents animadors i directors d'animació rus.[1][2]
Biografia
Khitruk va nàixer a Tver, Imperi Rus, en una família jueva,[3][4] i va arribar a Moscou per estudiar disseny gràfic a l'Escola d'Arts Aplicades OGuIZ. Es va graduar el 1936 i va començar a treballar amb Soiuzmultfilm el 1938 com un animador. Des del 1962 en endavant, va treballar com a director. La seva primera pel·lícula Història d'un crim va tenir un gran èxit. Avui en dia, aquesta pel·lícula és vista com el començament d'un renaixement del Cinema d'animació de la Unió Soviètica després de dos dècades vivint a les ombres del realisme socialista.[5]
Trencant amb els cànons "naturalistes" a imitació de l'estil Disney hegemònics als dibuixos animats soviètics dels anys 50 i part dels 60, Khitruk va crear el seu propi estil, senzill, alhora que profund a diversos nivells, i amb una línia clara i uns dibuixos amb brillantor.
Khitruk va dirigir excel·lents curtmetratges d'animació, obres que són considerades clàssiques com Txelovek v ramke ("L'home al marc") (1966), una sàtira social sobre els buròcrates; la paràbola filosòfica Óstrov ("L'illa") (1973) que parla sobre la solitud d'un home en la societat moderna; la pel·lícula biogràfica Junger Mann namens Engels - Ein Portrait in Briefen, Ein (1970), que parla sobre la joventut de Friedrich Engels; la paròdia Film, film, film (1968), que parla sobre la vida d'un director de cinema i la pel·lícula anti-bèl·lica Lev i bik ("El lleó i el bou") (1984).
Tanmateix, el seu treball més conegut va ser l'adaptació dels contes de Winnie-the-Pooh, Vinni-Pukh, que va fer entre 1969 i 1972. Arran d'aquesta adaptació, el personatge de Vinni-Pukh va convertir-se en un referent de la joventut soviètica.
Durant la seua llarga carrera, va ser guardonat amb innombrables premis pels principals festivals de cinema del món.
L'abril de 1993, Khitruk i altres tres dels més reeixits animadors soviètics (Iuri Norstein, Andrei Khrjanovski i Eduard Nazàrov) fundaren "XAR", un estudi i escola d'animació de Rússia.
En 2008, va publicar un llibre en dos volums titulat La professió de l'animació («Профессия – аниматор»). També és l'avi de la virtuosa del violí Anastassia Khitruk.
Va morir a Moscou com a conseqüència de la malaltia de Parkinson, està enterrat al cementiri de Novodevitx.[6]
Filmografia
- Història d'un crim (История одного преступления, 1962)
- Toptijka (Топтыжка, 1964)
- Les vacances de Bonifaci (Каникулы Бонифация, 1965)
- L'home al marc (Человек в рамке, 1966)
- Othello-67 (Отелло-67, 1967)
- Film, film, film (Фильм, фильм, фильм, 1968)
- Vinni-Pukh (Винни-Пух, 1969)
- El jove Friedrich Engels (Юноша Фридрих Энгельс, 1970)
- Vinni-Pukh va de visita (Винни-Пух идет в гости, 1971)
- Vinni-Pukh i el dia de preocupacions (Винни-Пух и день забот, 1972)
- L'illa (Остров, 1973)
- Et regalo una estrela (Дарю тебе звезду, 1974)
- Icarus i els savis (Икар и мудрецы, 1976)
- Els campions olímpics (Олимпионики, 1982)
- L'home i el bou (Лев и бык, 1983)
Referències
- ↑ Peter Rollberg. Historical Dictionary of Russian and Soviet Cinema. US: Rowman / Littlefield, 2009, p. 342–344. ISBN 978-0-8108-6072-8.
- ↑ «Fyodor Khitruk obituary». TheGuardian.com, 10 December 2012.
- ↑ Interview with Fyodor Khitruk (2008)
- ↑ William Moritz, The Spirit Of Genius: Feodor Khitruk
- ↑ «Владимир Плетинский. «Фёдор Хитрук и все, все, все…»». Arxivat de l'original el 2014-11-04. [Consulta: 4 novembre 2014].
- ↑ Михаил Захарчук. «Добрый волшебник Хитрук. 1 мая исполнилось 100 лет со дня рождения знаменитого мультипликатора». [Consulta: 3 décembre 2017].
Enllaços externs
- Fyodor Khitruk a animator.ru (anglès) (rus) (filmografia completa)