Estrofoide

Construcció de l'Estrofoide dreta de pol X i de punt fix O, prenent per corba base l'eix Oy.

En matemàtiques, i més precisament en geometria, una corba estrofoide, o simplement una estrofoide, és una corba engendrada a partir d'una corba donada C i de dos punts A (el punt fix) i O (el pol).

En el cas particular on C és una recta, A pertany a C, i O no pertany a C, la corba s'anomena una estrofoide obliqua. Si, de més OA és perpendicular a C, la corba és anomenada una estrofoide dreta, o simplement una estrofoide per certs autors. L'estrofoide dreta de vegades també s'anomena corba logocíclica.

Construcció

Construcció d'una estrofoide en el cas general

La corba Estrofoidal que correspon a la corba C, amb el punt fix A i el pol O es construeix de la manera següent: sigui L una recta mòbil que passa per O i que talla C en K. Siguin llavors P1 i P₂ els dos punts de L tals que P1K = PK = AK. El lloc geomètric dels punts P 1 i P₂ s'anomena l'estrofoide de C relativa al pol O i amb el punt fix A. S'observa que AP1 i AP₂ són ortogonals.

Equacions

Coordenades polars

Sigui la corba C donada per r = f ( θ ) {\displaystyle r=f(\theta )} , on l'origen es pren a O. Sigui A el punt de coordenades cartesianes (a, b). Si K = ( r cos θ ,   r sin θ ) {\displaystyle K=(r\cos \theta ,\ r\sin \theta )} és un punt de la corba, la distància de K à A és

d = ( r cos θ a ) 2 + ( r sin θ b ) 2 = ( f ( θ ) cos θ a ) 2 + ( f ( θ ) sin θ b ) 2 {\displaystyle d={\sqrt {(r\cos \theta -a)^{2}+(r\sin \theta -b)^{2}}}={\sqrt {(f(\theta )\cos \theta -a)^{2}+(f(\theta )\sin \theta -b)^{2}}}} .

Els punts de la recta OK tenen per angle polar θ {\displaystyle \theta } , i els punts a distància d de K sobre aquesta recta són a una distància f ( θ ) ± d {\displaystyle f(\theta )\pm d} de l'origen. Per tant, l'equació de l'estrofoide ve donada per

r = f ( θ ) ± ( f ( θ ) cos θ a ) 2 + ( f ( θ ) sin θ b ) 2 {\displaystyle r=f(\theta )\pm {\sqrt {(f(\theta )\cos \theta -a)^{2}+(f(\theta )\sin \theta -b)^{2}}}} .

Coordenades cartesianes

Sigui C d'equacions paramètriques (x=x (t),y =y(t)). Sigui A el punt (a, b) i O el punt (p, q). Llavors, les fórmules polars precedents mostren que la representació paramètrica de l'estrofoide és:

x = u ( t ) = p + ( x ( t ) p ) ( 1 ± n ( t ) ) ,   y = v ( t ) = q + ( y ( t ) q ) ( 1 ± n ( t ) ) {\displaystyle x=u(t)=p+(x(t)-p)(1\pm n(t)),\ y=v(t)=q+(y(t)-q)(1\pm n(t))} ,

on

n ( t ) = ( x ( t ) a ) 2 + ( y ( t ) b ) 2 ( x ( t ) p ) 2 + ( y ( t ) q ) 2 {\displaystyle n(t)={\sqrt {\frac {(x(t)-a)^{2}+(y(t)-b)^{2}}{(x(t)-p)^{2}+(y(t)-q)^{2}}}}} .

Una altra fórmula polar

La complexitat de les fórmules precedents limita la seva utilitat a la pràctica. Existeix per això una forma alternativa de vegades més senzilla, que és particularment útil quan C és una sectriu de Maclaurin de pols O i A.

Sigui O l'origen i A el punt (a, 0). Sigui K un punt de la corba, θ {\displaystyle \theta } l'angle entre OK i l'eix OX, i ϑ {\displaystyle \vartheta } l'angle entre AK i l'eix OX. Se suposa que ϑ {\displaystyle \vartheta } es doni en funció de θ {\displaystyle \theta } , sota la forma ϑ = l ( θ ) {\displaystyle \vartheta =l(\theta )} . Sigui ψ {\displaystyle \psi } l'angle en K, dons ψ = ϑ θ {\displaystyle \psi =\vartheta -\theta } . Es pot determinar r en funció de l fent servir la llei del sinus: com

r sin ϑ = a sin ψ ,   r = a sin ϑ sin ψ = a sin l ( θ ) sin ( l ( θ ) θ ) {\displaystyle {r \over \sin \vartheta }={a \over \sin \psi },\ r=a{\frac {\sin \vartheta }{\sin \psi }}=a{\frac {\sin l(\theta )}{\sin(l(\theta )-\theta )}}} .

Siguin P1 i P₂ els punts de la recta OK a distància AK de K, numerats de forma que ψ = P 1 K a ^ {\displaystyle \psi ={\widehat {P_{1}Ka}}} i π ψ = A k p 2 ^ {\displaystyle \pi -\psi ={\widehat {Akp_{2}}}} . El triangle P 1 K A {\displaystyle P_{1}KA} és isòsceles d'angle al vèrtex ψ {\displaystyle \psi } , per tant els angles de la base, A P 1 K ^ {\displaystyle {\widehat {AP_{1}K}}} i K A P 1 ^ {\displaystyle {\widehat {KAP_{1}}}} , valent ( π ψ ) / 2 {\displaystyle (\pi -\psi )/2} . L'angle entre AP 1 i l'eix OX és llavors

l 1 ( θ ) = ϑ + K A P 1 = ϑ + ( π ψ ) / 2 = ϑ + ( π ϑ + θ ) / 2 = ( ϑ + θ + π ) / 2 {\displaystyle l_{1}(\theta )=\vartheta +\angle KAP_{1}=\vartheta +(\pi -\psi )/2=\vartheta +(\pi -\vartheta +\theta )/2=(\vartheta +\theta +\pi )/2} .

Emprant el fet que AP1 i AP₂ són perpendiculars (ja que el triangleAP1P₂ és inscrit en un semicercle), l'angle entre Ap₂ i l'eix OX val

l 2 ( θ ) = ( ϑ + θ ) / 2 {\displaystyle l_{2}(\theta )=(\vartheta +\theta )/2} .

L'equació polar de l'estrofoide es dedueix llavors de l 1 i l₂ segons les fórmules precedents:

r 1 = a sin l 1 ( θ ) sin ( l 1 ( θ ) θ ) = a sin ( ( l ( θ ) + θ + π ) / 2 ) sin ( ( l ( θ ) + θ + π ) / 2 θ ) = a cos ( ( l ( θ ) + θ ) / 2 ) cos ( ( l ( θ ) θ ) / 2 ) {\displaystyle r_{1}=a{\frac {\sin l_{1}(\theta )}{\sin(l_{1}(\theta )-\theta )}}=a{\frac {\sin((l(\theta )+\theta +\pi )/2)}{\sin((l(\theta )+\theta +\pi )/2-\theta )}}=a{\frac {\cos((l(\theta )+\theta )/2)}{\cos((l(\theta )-\theta )/2)}}}
r 2 = a sin l 2 ( θ ) sin ( l 2 ( θ ) θ ) = a sin ( ( l ( θ ) + θ ) / 2 ) sin ( ( l ( θ ) + θ ) / 2 θ ) = a sin ( ( l ( θ ) + θ ) / 2 ) sin ( ( l ( θ ) θ ) / 2 ) {\displaystyle r_{2}=a{\frac {\sin l_{2}(\theta )}{\sin(l_{2}(\theta )-\theta )}}=a{\frac {\sin((l(\theta )+\theta )/2)}{\sin((l(\theta )+\theta )/2-\theta )}}=a{\frac {\sin((l(\theta )+\theta )/2)}{\sin((l(\theta )-\theta )/2)}}}

C és una sectriu de Maclaurin de pols O i A quan l és de la forma q θ + θ 0 {\displaystyle q\theta +\theta _{0}} ; en aquest cas l1 i l₂ tenen la mateixa forma, i l'estrofoide és o bé una altra sectriu de Maclaurin, o bé una parella de sectrius; se'n pot trobar una equació polar senzilla si es pren l'origen al punt simètric de A respecte de O.

Casos particulars

Estrofoides obliqües

Soit C une droite passant par A. Alors, dans les notations précédentes, l ( θ ) = α {\displaystyle l(\theta )=\alpha } , où α {\displaystyle \alpha } est une constante, et l 1 ( θ ) = ( θ + α + π ) / 2 {\displaystyle l_{1}(\theta )=(\theta +\alpha +\pi )/2} ; l 2 ( θ ) = ( θ + α ) / 2 {\displaystyle l_{2}(\theta )=(\theta +\alpha )/2} . Avec l'origine en O, les équations polaires de la estrofoide correspondante, appelée une estrofoide oblique deviennent

Sigui C una recta que passa per A. Llavors, en les notacions precedents, l ( θ ) = α {\displaystyle l(\theta )=\alpha } , on α {\displaystyle \alpha } és una constant, i l 1 ( θ ) = ( θ + α + π ) / 2 {\displaystyle l_{1}(\theta )=(\theta +\alpha +\pi )/2} ; l 2 ( θ ) = ( θ + α ) / 2 {\displaystyle l_{2}(\theta )=(\theta +\alpha )/2} . Amb l'origen a O, les equacions polars de l'estrofoide corresponent, anomenada una estrofoide obliqua esdevenen

r = a cos ( ( α + θ ) / 2 ) cos ( ( α θ ) / 2 ) {\displaystyle r=a{\frac {\cos((\alpha +\theta )/2)}{\cos((\alpha -\theta )/2)}}}

i

r = a sin ( ( α + θ ) / 2 ) sin ( ( α θ ) / 2 ) {\displaystyle r=a{\frac {\sin((\alpha +\theta )/2)}{\sin((\alpha -\theta )/2)}}} .

Es verifica fàcilment que aquestes dues equacions descriuen de fet la mateixa corba.

Desplaçant l'origen en A (veure, l'article sectriu de Maclaurin) i reemplaçant −a per a, s'obté

r = a sin ( 2 θ α ) sin ( θ α ) {\displaystyle r=a{\frac {\sin(2\theta -\alpha )}{\sin(\theta -\alpha )}}}  ;

una rotació de α {\displaystyle \alpha } transforma aquesta equació en

r = a sin ( 2 θ + α ) sin ( θ ) {\displaystyle r=a{\frac {\sin(2\theta +\alpha )}{\sin(\theta )}}} .

En coordenades cartesianes (i canviant les constants), s'obté

y ( x 2 + y 2 ) = b ( x 2 y 2 ) + 2 c x y {\displaystyle y(x^{2}+y^{2})=b(x^{2}-y^{2})+2cxy} .

És una cúbica, unicursal segons l'equació polar. Posseeix una sungularitat a (0, 0), i la recta y =b n'és asímptota.

L'estrofoide dreta

Estrofoide dreta.

Posant α = π / 2 {\displaystyle \alpha =\pi /2} en

r = a sin ( 2 θ α ) sin ( θ α ) {\displaystyle r=a{\frac {\sin(2\theta -\alpha )}{\sin(\theta -\alpha )}}} ,

s'obté

r = a cos 2 θ cos θ = a ( 2 cos θ sec θ ) {\displaystyle r=a{\frac {\cos 2\theta }{\cos \theta }}=a(2\cos \theta -\sec \theta )} .

Aquesta corba s'anomena l'estrofoide dreta, i correspon al cas on C és l'eix Oy, O és l'origen, i A és el punt (a,0).

L'equació cartesiana és

y 2 = x 2 ( a x ) / ( a + x ) {\displaystyle y^{2}=x^{2}(a-x)/(a+x)} ;

una representació paramètrica unicursal és:

x = a 1 t 2 1 + t 2 {\displaystyle x=-a{\frac {1-t^{2}}{1+t^{2}}}}


y = a t 1 t 2 1 + t 2 {\displaystyle y=-at{\frac {1-t^{2}}{1+t^{2}}}} .

La corba s'assembla al foli de Descartes, i la recta x = −a és asímptota en les dues branques infinites. La corba posseeix dues asímptotes més "imaginaries" en el pla complex C 2 {\displaystyle {\mathbb {C} }^{2}} , donades per

x ± i y = a {\displaystyle x\pm iy=-a} .

Estrofoides de circumferències que pasen pels punts fixos

Sigui C una circumferència que passa per O i A. Prenent O per origen i A en (a, 0), s'obté, amb les notacions precedents, l ( θ ) = α + θ {\displaystyle l(\theta )=\alpha +\theta } , on α {\displaystyle \alpha } és una constant. Així, l 1 ( θ ) = θ + ( α + π ) / 2 {\displaystyle l_{1}(\theta )=\theta +(\alpha +\pi )/2} i l 2 ( θ ) = θ + α / 2 {\displaystyle l_{2}(\theta )=\theta +\alpha /2} . Llavors les equacions polars de les estrofoides corresponents són

r = a cos ( θ + α / 2 ) cos ( α / 2 ) {\displaystyle r=a{\frac {\cos(\theta +\alpha /2)}{\cos(\alpha /2)}}}

i

r = a sin ( θ + α / 2 ) sin ( α / 2 ) {\displaystyle r=a{\frac {\sin(\theta +\alpha /2)}{\sin(\alpha /2)}}} .

Són les equacions de dos circumferències que passen també per O i A, i formen angles de π / 4 {\displaystyle \pi /4} amb C en aquests punts.

Referències

  • Al lloc web de Robert Ferreol, a la seva enciclopèdia de les formes matemàtiques destacables:
    • "Courbe Strophoïdale"
    • "estrofoide"
    • "estrofoide Droite", on també es troben moltes propietats geomètriques d'aquesta corba.
  • Al lloc web de Mathworld
    • Weisstein, Eric W., «Estrofoide» a MathWorld (en anglès).
    • Weisstein, Eric W., «Estrofoide» a MathWorld (en anglès).