Espai vectorial normat

A matemàtica un espai vectorial es diu que és normat si s'hi pot definir una norma vectorial. Podem assenyalar els següents fets que ajuden a comprendre la importància del concepte d'espai normat:

  • En un espai euclidià, la norma coincideix precisament amb la longitud del vector.
  • Tot espai vectorial normat és un espai mètric amb la distància induïda per la norma.
  • Si l'espai vectorial és a més complet es diu que és un espai de Banach.

Definició

Un espai vectorial V sobre un cos K {\displaystyle \mathbb {K} } en el qual es defineix un valor absolut (generalment R {\displaystyle \mathbb {R} } o C {\displaystyle \mathbb {C} } ) es diu que és normat si en ell es pot definir una norma, és a dir, una aplicació | | . | | : V R {\displaystyle ||.||:V\rightarrow \mathbb {R} } , que verifica:

  1. No negativitat. Per a tot x {\displaystyle {\vec {x}}} de V {\displaystyle \mathbf {V} } la seva norma ha de ser positiva, i serà zero si i només si x {\displaystyle {\vec {x}}} és el vector zero: 0 < | | x | | {\displaystyle 0<||{\vec {x}}||} si x 0 {\displaystyle {\vec {x}}\neq {\vec {0}}} i | | x | | = 0 x = 0 {\displaystyle ||{\vec {x}}||=0\Longleftrightarrow {\vec {x}}={\vec {0}}} .
  2. Homogeneïtat. Per a tot x {\displaystyle {\vec {x}}} de V {\displaystyle \mathbf {V} } i per a tot k de K {\displaystyle \mathbb {K} } se satisfà que | | k x | | = | k | {\displaystyle ||k{\vec {x}}||=|k|} · | | x | | {\displaystyle ||{\vec {x}}||} on | . | {\displaystyle |.|} és el mòdul o valor absolut.
  3. Desigualtat triangular. Per a tots x {\displaystyle {\vec {x}}} e y {\displaystyle {\vec {y}}} de V {\displaystyle \mathbf {V} } es compleix que | | x + y | | | | x | | + | | y | | {\displaystyle ||{\vec {x}}+{\vec {y}}||\leq ||{\vec {x}}||+||{\vec {y}}||} .

Generalment es denotarà a ( V , | | . | | ) {\displaystyle (V,||.||)} l'espai vectorial normat i quan la norma sigui clara simplement per V {\displaystyle V} .

Exemples

De dimensió finita

  • R {\displaystyle \mathbb {R} }
  • L'espai euclidià R n {\displaystyle \mathbb {R} ^{n}} .
  • Les matrius quadrades d'ordre n sobre R {\displaystyle \mathbb {R} } : M n ( R ) {\displaystyle M_{n}\left(\mathbb {R} \right)}

De dimensió infinita

Distància induïda

En tot espai vectorial normat V es pot definir la distància d : V × V R {\displaystyle d:V\times V\rightarrow \mathbb {R} } :

d ( x , y ) := | | x y | | {\displaystyle d(x,y):=||x-y||\,}

amb la qual (V, d) és un espai mètric.

La distància és invariant per translació : si x, y, z són elements de V :

d ( x + z , y + z ) = d ( x , y ) {\displaystyle d(x+z,y+z)=d(x,y)}

Espais vectorials normats de dimensió finita

Es compleixen els següents resultats (que generalment no són certes per a espais de dimensió infinita):

  • Totes les normes definides en l'espai són equivalents, és a dir, defineixen la mateixa topologia. La convergència o divergència d'una successió no depèn de la norma escollida. El resultat no és cert per a espais de dimensió infinita sent sempre hi ha dues normes que no són equivalents.
  • L'espai és complet, és a dir, és un espai de Banach. Com a conseqüència, tot subespai de dimensió finita d'un espai vectorial normat (no necessàriament de dimensió finita) és tancat.
  • Teorema de Heine-Borel o teorema de Borel-Lebesgue. Un subconjunt de l'espai vectorial és compacte si i només si és tancat i acotat.
  • Tot funcional lineal és continu (si l'espai vectorial normat té dimensió infinita, hi ha funcionals lineals no continus).
  • Un espai vectorial normat és de dimensió finita si i només si la bola unitat és compacta.