El gendarme toca el dos

Infotaula de pel·lículaEl gendarme toca el dos
Le Gendarme en balade Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJean Girault Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Louis de Funès
Michel Galabru
Claude Gensac
Sara Franchetti
Ugo Fangareggi
Jean Lefebvre
Christian Marin
Dominique Davray
Dominique Zardi
France Rumilly
Guy Grosso
Henri Guégan
Michel Modo
Nicole Vervil
Paul Mercey
Paul Préboist
René Berthier
Robert Le Béal
Yvan Varco
Yves Barsacq
Yves Vincent
Henri Attal
Carlo Nell
Bernard Charlan
Jean Valmence Modifica el valor a Wikidata
GuióJean Girault i Jacques Vilfrid Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRaymond Lefebvre Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPierre Montazel Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeArmand Psenny Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena28 octubre 1970 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeAis de Provença, Sant Tropetz i castell de sant Amat Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepel·lícula amb salt enrere i comèdia policial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSant Tropetz Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0065769 Filmaffinity: 358752 Allocine: 37097 Rottentomatoes: m/le_gendarme_en_balade Letterboxd: the-gendarme-takes-off Allmovie: v159299 TMDB.org: 11913 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: El gendarme Modifica el valor a Wikidata

El gendarme toca el dos (títol original en francès: Le Gendarme en Balade) és una pel·lícula francesa dirigida per Jean Girault, estrenada el 1970 amb Louis de Funès i Michel Galabrucom a protagonistes. Aquest film, el quart de la sèrie de films d'El gendarme, és precedit per El gendarme es casa i seguit per El gendarme i els extraterrestres . Ha estat doblada al català.[1]

Argument

El mariscal cap Cruchot ha estat jubilat, com tota la brigada, per ser reemplaçats per un equip més jove i amb mètodes més moderns. Sis mesos més tard, Cruchot s'avorreix en la jubilació al castell de la seva esposa; tanmateix, plena d'atenció respecte a ell per treure'l de la seva tristor: passeigs a cavall, sistema de vigilància ultra sofisticat de la propietat que no obeeix més que a les seves ordres, visita del rector...

Res no ho aconsegueix, fins i tot la rentada del cotxe que reivindica...

En una visita inopinada, l'ajudant Gerber i la seva dona, presos en principi com a intrusos, cauen en una antiga masmorra gràcies al famós sistema de detecció radar ofert per Josépha. Cruchot ensenya llavors a Gerber el seu museu-record, evoquen el seu passat a la gendarmeria de Saint-Tropez. Després reben un vell company de servei, el gendarme Merlot, que els ensenya que Fougasse s'ha tornat amnèsic.[2]

Repartiment

  • Louis de Funès: el mariscal cap Ludovic Cruchot
  • Michel Galabru: l'adjudant Jérôme Gerber
  • Claude Gensac: Josépha
  • Jean Lefebvre: Fougasse
  • Christian Marin: Merlot
  • Guy Grosso: Tricard
  • Michel Modo: Berlicot
  • France Rumilly: Germana Clothilde
  • Nicole Vervil: Madame Gerber
  • Dominique Davray: la germana
  • Yves Vincent: el coronel

Al voltant de la pel·lícula

  • El rodatge s'ha desenvolupat a Saint-Tropez,[3] Gassin, Ramatuelle (al castell de Saint-Amé per a les escenes al convent),[4] Gassin, Gigaro[5] (La Croix-Valmer) en el Var i al castell de Nandy[6] a Seine-et-Marne.
  • L'escena dels hippies va ser rodada a Cap Taillat, situat a la península de Saint-Tropez al departament del Var. Aquest indret és protegit pel conservatori del litoral des de 1987. Ha sofert molt per la seva utilització cinematogràfica, ja que s'han destruït dunes i vegetals necessaris a l'ecosistema, sobretot durant el rodatge de La Scoumoune el 1972 amb Jean-Paul Belmondo.

Referències

  1. esadir.cat. El gendarme toca el dos. esadir.cat. 
  2. «Le Gendarme en balade». The New York Times.
  3. «llocs de rodatges tropéziens».
  4. «Château Saint-Amé».
  5. «La Croix Valmer el 1970».
  6. «El Castell de Nandy».