Ekanita
Ekanita | |
---|---|
Fórmula química | Ca₂ThSi₈O20 |
Epònim | ésser humà |
Localitat tipus | Ehiliyagoda (Ehaliyagoda; Ehelliyagoda), Ratnapura, Ratnapura District, Sabaragamuwa Province, Sri Lanka |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EA.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EA.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.05 |
Dana | 72.1.1.1 |
Heys | 14.16.16 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 7,48Å; c = 14,89Å; |
Grup espacial | space group I422 (en) |
Color | verd en diverses tonalitats, groc palla, vermell fosc |
Duresa | 4,5 |
Color de la ratlla | blanc |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1,580 nε = 1,568 |
Birefringència | δ = 0,012 |
Impureses comunes | U, Fe, Pb, Al, Mn, Pb, Mg |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1967 s.p. |
Any d'aprovació | 1961 |
Símbol | Ek |
Referències | [1] |
La ekanita és un mineral de la classe dels fil·losilicats. Va ser descoberta l'any 1961 a la província de Sabaragamuwa, a Sri Lanka. Se li va posar nom en honor de la seva descobridor F.L.D. Ekanayake,[2] geòleg de Colombo (Sri Lanka).[3][2]
Característiques químiques
Amb la fórmula química Ca₂ThSi₈O20, químicament és l'equivalent en fil·losilicat del ciclosilicat Steacyita. Gairebé sempre amb impureses de ferro, plom o urani, que li donen les seves tonalitats de color; de vegades amb impureses d'alumini, manganès i magnesi.
Formació i jaciments
A Sri Lanka s'ha trobat en sediments detrítics; al Canadà s'ha trobat un dipòsit en una roca sienítica glacial errant; a Itàlia s'ha trobat en ejeccions volcàniques.
Usos
És utilitzat com a mena de minerals radioactius quan està enriquit en aquests. També és usat en joieria com a gemma preciosa, sent gairebé de les poques gemmes que presenten radioactivitat natural.
Referències
- Ekanita, mindat.org.
- Ekanita, webmineral.com.
- Manual de ekanita, Mineral Data Publishing.