Cristòfol Valero
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1707  Alboraia (Horta Nord) |
| Mort | 1789 (81/82 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Membre de | |
| Professors | Evarist Muñoz i Sebastiano Conca |
Cristòfol Valero (Alboraia, 1707 - desembre de 1789), fou un pintor i prevere espanyol, primer director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
Biografia
Nascut a Alboraia (València), va estudiar filosofia a la ciutat de València i es va formar com a pintor amb Evarist Muñoz. Posteriorment es va traslladar a Roma on va estudiar amb Sebastiano Conca. Ordenat sacerdot i de retorn a València va participar en la creació de l'acadèmia de Santa Bàrbara (1754) a la qual va presentar Mentor donant lliçons a Telèmac abans d'anar a la guerra contra Adastro, ara conservat en la Reial Acadèmia de San Fernando, en la qual va ingressar com a acadèmic de mèrit en 1762. En 1768, en crear-se la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, va ser nomenat director de pintura.
Juan Agustín Ceán Bermúdez esmenta algunes obres en esglésies i monestirs valencians, tots ells desapareguts, com la primitiva parròquia de Sant Andreu i el convent de monges de Sant Julià, pel qual va proporcionar els quadres de l'altar major; a més, li correspondrien alguns retrats de bisbes en el Palau Arquebisbal. Se li van atribuir també dues escenes del Quixot conservades en el Museu del Prado en ser confós per Pedro de Madrazo amb l'aragonès Valero Iriarte, a qui s'assignen actualment.[1]
Referències
- ↑ Valero Iriarte en la enciclopedia online del Museo del Prado.
Bibliografia
- Bryan, Michael. Walter Armstrong & Robert Edmund Graves. Dictionary of Painters and Engravers, Biographical and Critical (Volume II L-Z). York St. #4, Covent Garden, London; Original from Fogg Library, Digitized May 18, 2007: George Bell and Sons, 1889, p. 606.
- Madrazo, Pedro de. Catálogo Descriptivo e Histórico del Museo del Prado de Madrid (Parte Primera: Escuelas Italianas y Españolas). Calle del Duque de Osuna #3; Original from Oxford University, Digitized May 1, 2007: M. Rivadeneyra, 1872, p. 583.