Clorobenzè
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 112,008 Da |
Estructura química | |
Fórmula química | C₆H₅Cl |
SMILES canònic | Model 2D C1=CC=C(C=C1)Cl |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 1,11 g/cm³ (a 20 °C) |
Velocitat del so | 1.311 m/s (20 °C, líquid) |
Solubilitat | 0,05 g/100 g (aigua, 20 °C) |
Moment dipolar elèctric | 1,69 D |
Punt de fusió | −46 °C −45 °C −45,2 °C |
Punt d'ebullició | 132 °C (a 760 Torr) 131,72 °C (a 101,325 kPa) |
Moment dipolar elèctric | 1,69 D |
Pressió de vapor | 9 mmHg (a 20 °C) |
Perill | |
Límit inferior d'explosivitat | 1,3 vol% |
Límit superior d'explosivitat | 9,6 vol% |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 350 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
Punt d'inflamabilitat | 82 °F |
IDLH | 4.610 mg/m³ |
Dosi sense efecte advers observable | 27,25 mg/kg |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Altres | |
líquid inflamable de classe IC |
El clorobenzè és un compost orgànic aromàtic amb la fórmula química C6H5Cl. Aquest líquid incolor i inflamable és un dissolvent comú i un intermediari àmpliament utilitzat en la fabricació d'altres productes químics.[1]
Producció
Es va descriure per primera vegada el 1851. El clorobenzè es fabrica mitjançant la cloració del benzè en presència d'una quantitat catalítica d'àcid de Lewis, com ara clorur fèrric, diclorur de sofre i clorur d'alumini anhidre.[1]
Vegeu també
- Bromobenzè