Cianur d'argent

Cianur d'argent

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	132,908 Da
Estructura química
Fórmula química	AgCN
SMILES canònic	Model 2D [C-]#N.[Ag+]
Identificador InChI	Model 3D
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()

El cianur d'argent és un compost químic constituït per cations argent(1+), ${\displaystyle {\ce {Ag+}}}$, i anions cianur, ${\displaystyle {\ce {CN-}}}$, amb la fórmula química ${\displaystyle {\ce {AgCN}}}$. Es forma un sòlid blanc després del tractament de solucions que continguin ${\displaystyle {\ce {Ag+}}}$ amb cianur. Aquesta precipitació química es fa servir en alguns sistemes per a recuperar l'argent de la solució.

La seva estructura consta de cadenes rectes ${\displaystyle {\ce {-Ag-C # N-Ag-C # N -}}}$, on els enllaços del catió argent(1+) són parcialment covalents. Aquestes cadenes es disposen paral·lelament, agrupades hexagonalment. Els cations argent(1+), ${\displaystyle {\ce {Ag+}}}$, estan separats 5,26 Å, un valor menor que l'esperat degut a la ressonància dels enllaç covalent.^[1] Aquests enllaços d'argent a carboni i d'argent a nitrogen tenen una longitud de ~2.09 Å^[2] i els grups cianur mostren desordre de cap a cua.^[3]

Es presenta en forma de pols blanca a grisa, inodora, que s'enfosqueix si s'exposa a la llum. És poc soluble en aigua, K_ps = 4,5×10^-12. És soluble en dissolucions d'amoníac, àcids concentrats, solució aquosa de cianurs d'elements alcalins i solucions aquoses de tiosulfat de sodi. Les dissolucions de cianurs alcalins el dissolen per formació dels complexos ${\displaystyle {\ce {[Ag(OH)(CN)]^-}}}$, ${\displaystyle {\ce {[Ag(CN)2]^-}}}$i ${\displaystyle {\ce {[Ag(CN)3]^2-}}}$.

El cianur d'argent es descompon lentament quan està humit, donant cianur d'hidrogen, ${\displaystyle {\ce {HCN}}}$, que és tòxic per inhalació. La fusió amb clorats metàl·lics, perclorats, nitrats o nitrits pot causar una explosió violenta a temperatura ambient.^[4]

Es pot preparar per precipitació d'una dissolució de cianur de potassi, ${\displaystyle {\ce {KCN}}}$, o cianur de sodi, ${\displaystyle {\ce {NaCN}}}$, amb una de nitrat d'argent, ${\displaystyle {\ce {AgNO3}}}$:^[1]

$${\displaystyle {\ce {KCN + AgNO3 -> AgCN + KNO3}}}$$

Tant AgCN com KAg(CN)₂ s'han usat en solucions per recobrir amb argent des de l'any 1840 quan els germans Elkington patentaren el sistema. Una solució típica per recobrir amb argent podria contenir KAg(CN)₂ 15-40 gL⁻¹, KCN 12-120 gL⁻¹ i K₂CO₃ gL⁻¹.^[5]